El mèrit periodístic de la dimissió no és d''OK Diario'

BarcelonaCal deixar clar això. Que és 'Eldiario.es' qui es pot atribuir la medalla d'haver aconseguit desplaçar una presidenta autonòmica del seu càrrec, liderant les seves investigacions sobre el fals màster de Cristina Cifuentes. El vídeo d''OK Diario' –datat del 2011– no és periodisme, és una altra cosa. És l'explotació aparent d'un problema personal, com és la cleptomania, per enderrocar una rival política. És la mateixa claveguera que va fer emergir la conversa privada de Lluís Salvadó amb expressions masclistes. Ningú pagarà per la filtració d'una conversa que, segons la llei, hauria d'haver estat destruïda perquè era irrellevant per al sumari que s'investigava. I, de la mateixa manera, ningú complirà els dos anys de presó com a mínim que el Codi Penal preveu per a qui filtri imatges de videovigilància.

A partir d'aquí, és fàcil intuir qui ha encarregat el 'trabajito' a 'OK Diario', tenint en compte que ho publica el mitjà que dirigeix Eduardo Inda. El caràcter mercenari de l'encàrrec es fa evident, per exemple, quan un recupera el (diguem-ne) periodista assegurant –en una tertúlia d'Intereconomía– que pensava votar Cifuentes i posant la mà al foc per la seva honradesa. O quan es recorden les maquinacions d'un sector del PP contra ella, vehiculades a través del diari 'La Razón', com va quedar enregistrat en gravacions judicials. Més pistes: acaba de sortir un teletip d'Europa Press en què s'explica que Rajoy va donar l'ordre que Cifuentes havia de dimitir abans del ple del Congrés que ha de tractar els pressupostos. Goita quin 'tempo'.

El cas Lezo i els màsters haurien d'haver apartat Cifuentes de la gestió pública. El vídeo de la deshonra és només l'expressió de la incapacitat d'alguns polítics per dimitir dignament, però també de les pràctiques vergonyoses que operen al subsòl periodístic de Madrid.