Dígits i Andròmines

El mercat mundial de semiconductors s’ensorra

Menys vendes d’ordinadors i 'smartphones' fan que hi hagi menys vendes de xips avançats mentre Europa troba el seu lloc en els semiconductors industrials

Fabricació de semiconductors amb robots de renderització 3D.
05/05/2023
4 min

El mercat mundial de semiconductors ha fet un gir del tot inesperat en el darrer mig any. Si fins al novembre passat es preveia que la facturació global del sector creixeria un saludable 4% el 2022, la realitat és que en els darrers mesos de l’any va caure en picat i al final va acabar estancada, amb un magre 0,2%. El deteriorament accelerat de les vendes des de l’estiu, sobretot les de smartphones i ordinadors, ha agafat per sorpresa tothom, fins i tot els fabricants de xips que suposadament haurien de conèixer molt bé el mercat. 

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El pitjor és que per a aquest any la respectada consultora Gartner preveu que la facturació mundial de semiconductors caigui un 11,2% i passi dels 600.000 milions de dòlars del 2022 als 532.000 milions aquest 2023. La setmana passada, els principals fabricants de xips de memòria i processadors —Intel, Samsung, SK Hynix i Qualcomm— van donar a conèixer uns resultats del primer trimestre desastrosos, amb pèrdues operatives i baixades de facturació mai vistes. 

Fins i tot la taiwanesa TSMC, que semblava immune a aquests problemes perquè fabrica els xips més avançats per encàrrec d’empreses dels EUA com Apple, Qualcomm, NVidia, AMD i Broadcom, s’ha vist molt perjudicada per la forta retallada de comandes dels seus clients, que tenen als magatzems molt producte pendent de vendre. La previsió que els grans fabricants van comunicar la setmana passada, per tal de calmar els accionistes, que les vendes es començaran a recuperar la segona meitat d’aquest any. Tanmateix, segons Gartner, la millora no arribarà realment fins a l’any que ve, amb un creixement que calcula que serà del 18,5%, fins als 630.000 milions de dòlars. 

Canvi de cicle

En la pròxima dècada, la indústria dels semiconductors s’enfronta a uns reptes sense precedents, “perquè l'era dels darrers 20 anys, amb un mercat de productes de gran volum i preu alt, s’està acabant”, diu Richard Gordon, vicepresident de Gartner i responsable d'aquestes previsions sobre venda de xips. Es refereix principalment a les vendes de smartphones, tauletes, ordinadors de sobretaula i portàtils, que fins ara han impulsat el creixement i els guanys del sector, ja que ara es pateix per l’absència d’innovació en els nous productes que surten al mercat.

La situació és greu perquè els xips que hi ha a dins d’aquests productes, sobretot els processadors i les memòries, es venen a preu molt elevat i amb marges també molt alts. De fet, són aquests xips els que fan rendibles les fàbriques de semiconductors més sofisticades, que costen desenes de milers de milions de dòlars d’inversió inicial i una quantitat anual del mateix ordre en despeses de producció i manteniment.

El mercat de memòries és el que s’està veient més afectat per l’excés d’oferta –o caiguda de la demanda, com es vulgui veure–. El cas és que el preu de les memòries, tant les DRAM per a processament com les NAND Flash per a emmagatzematge no volàtil, no para de caure. Es calcula que la facturació d’aquest segment del mercat serà de 92.300 milions de dòlars el 2023, un 35,5% menys que l’any passat. 

Això explica que els grans productors de memòria —les coreanes Samsung i SK Hynix, l’americano-japonesa Kioxia i la nord-americana Micron— hagin tingut pèrdues multimilionàries el trimestre passat. Micron, a més, afronta una investigació de les autoritats xineses i de moment no pot vendre productes a la Xina, malgrat que la seva planta principal és en aquest país. 

El sector considera aquest veto de les autoritats xineses a Micron una represàlia per la prohibició dels EUA que els fabricants de xips avançats que utilitzin productes o patents americanes en el seu procés productiu, que són la majoria, puguin vendre a la Xina. Una de les empreses més perjudicades pel veto dels EUA és Huawei, a qui TSMC ha hagut de deixar de subministrar xips avançats... malgrat que el disseny és de Huawei. Samsung i SK Hynix, amb grans fàbriques de memòries a la Xina, també es veuen amenaçades per la imposició dels EUA, igual que Intel i Micron, que d'aquí a pocs mesos ja no podran renovar la seva maquinària de fabricació de xips.

Als fabricants nord-americans d’equipament per produir xips també els afecta molt el veto del seu propi govern: la Xina és un dels principals compradors de maquinària per fer xips no gaire sofisticats. Es dona també la circumstància que la firma holandesa ASML –el productor de la maquinària per fer xips més sofisticada del món i que ven a TSMC, Intel i Samsung– tampoc no pot vendre a empreses xineses per ordre dels EUA.

Tot plegat fa que el mercat de semiconductors travessi un dels períodes més crítics en els seus tres quarts de segle d’història: va ser el 1947 quan es va inventar el transistor, la unitat bàsica dels xips i de tota l’electrònica digital. Fins ara s’han anat trobant maneres de seguir innovant i fer més petits i densos els circuits integrats, però invertint-hi molts més diners i amb resultats cada vegada més minsos. 

Per a molts experts, la guerra tecnològica que lliuren la Xina i els EUA, amb els xips com a eix principal, està portant el món a un carreró sense sortida previsible. La Unió Europea és al mig, sense acabar de definir-se: ¿continuar posant-se incondicionalment de part dels EUA o buscar un acord comercial amb la Xina que beneficiï totes dues parts? 

D'altra banda, l'Alemanya d'Olaf Scholz –com ja va passar amb Angela Merkel, l'anterior cancellera– és l’estat europeu més reticent a trencar ponts amb la Xina. Aquesta mateixa setmana, l’empresa alemanya Infineon, especialitzada en la fabricació de xips per a ús industrial i d’automoció, va posar la primera pedra d’una planta de semiconductors a Dresden, amb una inversió de 5.000 milions d’euros i la posada a ple rendiment el 2026. Van assistir-hi el canceller alemany, Olaf Scholz, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per donar més notorietat a l’acte i fer visible que Europa aspira, com els EUA, a ser més autosuficient en la fabricació de xips. 

Segons Bloomberg, s’està negociant que TSMC tingui una fàbrica de xips a Alemanya juntament amb un consorci d’empreses europees de semiconductors format per NXP Semiconductor, Robert Bosch i —també— Infineon. La inversió conjunta seria d’uns 10.000 milions de dòlars per fabricar circuits integrats per als sectors de maquinària industrial, automoció i equips de telecomunicacions, en els quals Europa té una gran expertesa. 

stats