Menys anuncis d’apostes durant les retransmissions esportives al Regne Unit

LondresNo més anuncis d’apostes durant els partits de futbol de la Premier League. O, com a mínim, no tants. Almenys, de moment. La cadena Sky –un dels grans receptors de la publicitat d’un negoci que genera 716.000 milions d’euros anuals a tot el món, dels quals el 70% provenen del futbol– ha anunciat aquesta setmana que en reduirà el nombre durant les emissions d’espectacles esportius a partir de la temporada que ve. L'objectiu és tallar d’arrel un problema creixent a la societat britànica.

Durant la passada Copa del Món de futbol de Rússia, els teleespectadors del Regne Unit que van triar veure els partits a través d’ITV –la cadena comercial que els oferia juntament amb la pública BBC– van ser bombardejats amb 90 minuts d’anuncis d’apostes en línia. Anuncis de deu o, a tot estirar, vint segons. En total, no menys de 400.

Possibilitats infinites

Qui marcaria primer, quin seria el resultat a la mitja part i al final, quants córners aconseguiria l’equip A, qui seria el màxim golejador d’un partit concret o del torneig, quants expulsats hi hauria, qui cometria el primer penal i tota mena d’infinites possibilitats més amb les quals jugar-se unes poques lliures esterlines. Jugar-se-les amb el mòbil. Més fàcil que mai. A l’abast d’un clic i sense moure’s de la butaca.

La inesperada progressió de la selecció anglesa durant el torneig, que va arribar a les semifinals, va contribuir a fer que els britànics es gastessin en apostes mentre rodava la pilota a Rússia uns 2.860 milions d’euros, més del doble que durant l’anterior Mundial del Brasil. De fet, l’any passat, el valor global del negoci al país va ser de 15.900 milions d’euros, segons dades oficials de la Comissió d’Apostes, el regulador que controla el joc.

L’organisme que vetlla pels estàndards dels anuncis al Regne Unit, l’Advertising Standards Authority (ASA), va rebre immediatament després de la Copa del Món el doble de queixes que en un mes habitual: gairebé 200. La causa és que tots els anuncis es van emetre abans de les nou del vespre. A diferència de la legislació d’Austràlia o de França, la del Regne Unit –i també la d'Espanya– permet aquesta mena de publicitat en horaris considerats infantils, sempre que s’inclogui dins de retransmissions esportives.

El mateix que va passar entre el juny i el juliol, durant el torneig de Rússia, té lloc a les mitges parts dels partits de la Champions League, que al Regne Unit ofereix British Telecom (BT) en exclusiva. I també en les dels partits de la Premier League, que emeten BT i Sky, en proporció de 30-70, respectivament.

Com si no n'hi hagués prou amb els quinze minuts de descans, també s’esperona l’espectador a apostar compulsivament mentre veu el partit, amb missatges d’ofertes extraordinàries i de regals introductoris que ningú no pot refusar, que van sobreimpressionant-se a la pantalla. Expressions com “Aposta ara!” completen el cercle de la impulsivitat.

A partir del 2020, Sky també inclourà en la seva plataforma opcions de restricció dels anuncis d’apostes: els clients podran bloquejar-los tots si així ho desitgen.

Aquesta nova política anunciada per Sky coincideix amb una creixent preocupació de l’opinió pública britànica, i de les autoritats sanitàries del país, sobre els problemes que genera la indústria. Segons el grup de familiars d’afectats per l’addicció al joc Gambling with Lives –literalment, Apostes amb Vides–, els últims anys hi ha hagut un increment en la quantitat de jugadors problemàtics, dependents o a punt de caure en la dependència. Actualment, de fet, segons aquesta organització, representen una desena part del rendiment brut de la indústria.

L’especialista en conductes addictives del joc Mark Griffiths, investigador i professor de la Nottingham Trent University, sosté que al Regne Unit hi ha 600.000 persones enganxades al joc i 2,8 milions més corren el risc de caure-hi.

Conflicte d’interessos

Però mentre la mà dreta –les autoritats de la sanitat pública– intenta imposar mesures restrictives contra el joc, la mà esquerra –el departament del Tresor– es beneficia dels impostos que genera el negoci. I, de fet, encara voldria collar-los més, per treure més profit d’una indústria que busca tota mena d’escletxes que faciliten els casinos virtuals de companyies 'offshore' per evitar al màxim la contribució a les arques públiques.

La demostració palmària de la contradicció ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, quan la secretària d’estat de Cultura i Esports, de la qual depèn el joc de les apostes, ha presentat la dimissió com a protesta per la política del govern. La secretària Tracey Crouch responia així a la decisió de l’executiu de Theresa May de retardar un any la limitació a un màxim de 2 lliures l’aposta a les terminals de probabilitats fixes, les populars màquines escurabutxaques. Crouch havia empès perquè aquests ginys lucratius en reduïssin la capacitat: ara permeten jugar-se cent lliures (114 euros) cada vint segons.

Però per controlar el problema del joc al Regne Unit no n'hi haurà prou fent que Sky disminueixi el nombre d’anuncis durant les retransmissions esportives o amb altres mesures, com la proposada per Crouch. El professor Mark Griffiths creu que el món del futbol s’ha d’implicar directament en la lluita contra l’addicció, i aporta una dada ben explícita: “Gairebé el 60% dels clubs de les dues divisions principals d’Anglaterra reben esponsorització de companyies d’apostes, que és ben visible a les seves samarretes: nou equips dels vint de la Premier i 17 dels 24 de la Championship”. Conflicte d’interessos servit.