BarcelonaTota la premsa madrilenya estava especialment excitada aquest matí amb la declaració de Begoña Gómez davant del jutge Peinado, i, de fet, tant El Mundo com l'Abc i La Razón obren portada aquest divendres amb el tema i no amb, per exemple, les pressions a Biden perquè plegui o la reelecció d'Ursula von der Leyen. El cas és que com que no hi ha hagut declaració, els periodistes han hagut de tirar d'ambient. I esclar, qui hi havia concentrat davant dels jutjats de la plaça Castilla de Madrid? Doncs els sospitosos habituals d'Hazte Oír, aquesta organització ultracatòlica que, si vostè ha passejat recentment pel centre de la capital espanyola, es passeja amb una furgoneta que llança missatges contra Pedro Sánchez.
La periodista María Alcántara començava la seva peça a El Mundo amb un estil que recordava tant la Crònica d'una mort anunciada com els Cent anys de solitud de García Márquez: "Sota el sol, i per sobre dels 25 graus a primera hora del matí, més de 40 mitjans de comunicació es dividien al passeig de la Castellana entre la façana principal del jutjat i la porta del garatge per on, hores més tard, la dona del president entraria a declarar". Però la sal de la crònica havien de ser els crits dels personatges d'Hazte Oír. Primer un clàssic i avorrit "Família Sánchez a la presó!" Després un amb referència a l'Eurocopa inclosa: "Menys lladres i més Carvajales". I, en tercer lloc, la frase que representava la frustració pel desenllaç final: "Begoña, declara, no tinguis tanta cara!"
A la mateixa Alcántara li devia fer vergonya el baix nivell dels lemes corejats per aquells esforçats ciutadans que s'autoatorguen el dret a decidir no només la sexualitat del proïsme sinó quin govern es pot tenir i quin no. Però no pateixin per ells: d'excuses per manifestar-se contra Pedro Sánchez n'hi ha cada dia a cabassos.
