‘El mentalista’ en versió catalana

Santa Coloma de CervellóEl 30 d’abril del 1909 la família Mir-Rocafort, de Sort, va tenir bessonada. Un dels nens, el Josep, es negava a mamar. Els pares es pensaven que moriria, però finalment van aconseguir alimentar-lo amb un drap xopat amb sopa, i gràcies a això va sobreviure. El seu germà, en canvi, va morir al cap de pocs dies a causa d’una intolerància a la llet que el Josep també patia, però que va aconseguir esquivar gràcies a aquesta estranya resistència a aferrar-se al pit de la seva mare.

Potser va ser només qüestió d’atzar, però des de llavors Josep Mir va anar demostrant que tenia alguns dots especials. Durant la infància, com recorden encara alguns veïns de Sort, va començar a hipnotitzar gallines, conills i alguns companys, i abans de fer 20 anys ja explotava aquesta habilitat sobre els escenaris, amb el nom artístic de Fassman. Després de voltar per teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica Llatina, va decidir retirar-se del món de l’espectacle, i el 1978 va fundar a Barcelona l’Institut Fassman, un centre dedicat a la docència i la investigació de la hipnosi, el mentalisme i altres fenòmens parapsicològics.

Ara, aquest personatge tan fascinant com polèmic -tenia molts seguidors, però també un gran nombre de detractors, que l’acusaven d’impostor- arribarà a la televisió a través de Fassman, un telefilm coproduït per TV3, Televisió Espanyola i les productores Mallerich i Alicorn. La cinta, dirigida per Joaquim Oristrell, arrenca precisament en el moment en què s’inaugura l’Institut Fassman, i tot i que es basa en la figura real del mentalista fa una adaptació lliure de la seva vida. “No és un biopic, és un thriller ”, explica Anna Llauradó, que ha escrit el guió de l’obra juntament amb el mateix Oristrell.

“La primera discussió que vam tenir és si havíem de fer una biografia detallada o anar per un altre cantó. Jo sóc molt amant dels gèneres i vaig proposar fer un thriller, no d’acció ni de persecucions, sinó un thriller psicològic”, explica el director. Segons ell, Fassman al film es converteix en una espècie de “Sherlock Holmes que ha de resoldre un misteri”. Llauradó compara aquest plantejament amb el d’una sèrie com El mentalista, i considera que el personatge de Fassman també podria donar lloc a una ficció seriada en què s’hagués d’enfrontar a una situació nova en cada episodi.

La trama principal del film gira a l’entorn d’un seguit d’anònims que rep el mentalista i en què es posen en dubte les seves capacitats. “Ell es passa els 90 minuts de la pel·lícula intentant trobar la identitat de la persona que fa això. Lògicament, algú que té poders hauria d’endevinar d’una manera senzilla la solució al problema. Però nosaltres tenim un gir final que explica per què ens passem 90 minuts abans de saber-ho”, diu Oristrell. Segons Llauradó, la resolució del cas es produirà durant un acte d’homenatge en què el mentalista “fa per última vegada un dels seus números més coneguts, la reconstrucció d’un crim”.

Aquesta investigació es va intercalant, a través de flashbacks i somnis del protagonista, amb escenes que reconstrueixen la infància i la joventut de Josep Mir i que ajuden a fer-se una idea dels orígens i la trajectòria vital d’un personatge tan peculiar. Aquests fragments, extrets de la biografia de Fassman que va publicar la seva filla l’any 2009, prenen l’estètica d’una “pel·lícula de cinema mut”, amb tons sèpia, explica Llauradó.

“Ell tenia fe”

Oristrell torna a fer tàndem en aquest projecte amb Juanjo Puigcorbé, que dóna vida al doctor Fassman. Després d’haver encarnat el personatge, l’actor es mostra convençut que efectivament Mir “tenia facultats”. “He vist actuacions seves filmades, i hi ha una entrevista amb l’Espinàs en què es veu claríssim: li fa una demostració i telepàticament endevina el que l’altre està pensant o ha dibuixat en una pissarra”, diu Puigcorbé. El vídeo d’aquesta entrevista, de l’any 1987 i corresponent al programa Identitats, es pot trobar a la web de TV3. Segons Oristrell, el telefilm deixa oberta la pregunta de si realment Fassman tenia poders o tot plegat era un truc, però sí que hi queda clar que “ell creia molt en el que feia, tenia fe”.

L’altre personatge clau de la trama és la Rosa, una alumna de l’Institut Fassman interpretada per Nausicaa Bonnín. “És una noia amb una situació familiar complexa que decideix apuntar-se al curs per intentar solucionar un trauma que va tenir als 7 o 8 anys”, explica l’actriu. Entre ella i el professor s’establirà una relació molt estreta que obligarà el protagonista a replantejar-se moltes coses tant a nivell personal com professional.

Mercè Sampietro -que es posa en la pell de la dona de Fassman-, Enric Cambray, Roger Casamajor, Carme Balagué i Pep Molina, entre d’altres, formen part també del repartiment de la pel·lícula.

Quatre setmanes de rodatge

El rodatge de Fassman es va completar divendres a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, tot i que la major part de les seqüències s’havien rodat a Barcelona, entre un edifici del carrer Ausiàs March i el Teatre Principal. En total han sigut quatre setmanes de rodatge, però l’estrena per televisió no es preveu, com a mínim, fins a la tardor de l’any que ve.