Itàlia està en xoc per l’assassinat de Giulia Cecchettin. Tenia 22 anys i el seu company la va apunyalar fins a vint-i-sis vegades quan ella va voler deixar la relació. Aquest cap de setmana hi ha hagut manifestacions massives que evidencien l’onada d’indignació social que ha provocat un altre crim masclista. El punt d’inflexió d’aquesta reacció l’ha provocat, en part, la germana de la Giulia, Elena Cecchettin, després d’escriure una carta al Corriere della Sera i intervenir en directe en el programa de televisió Dritto e rovescio de Rete4, cadena de l’imperi Mediaset. La germana, serena malgrat el seu dolor, va ser entrevistada la setmana passada davant la porta de casa el seu pare i va denunciar la societat patriarcal italiana i la cultura de la violació que impera al país, interpel·lant sobretot els homes i la normalització de les conductes abusives en les relacions de parella. I va posar el focus en l’educació com a sistema per acabar amb els feminicidis.
Dritto e rovescio és un talk show que presenta Paolo Del Debbio, cofundador del partit Força Itàlia de Silvio Berlusconi. És prepotent, s’exhibeix amb un aire desmenjat com si li fes mandra treballar i tracta amb condescendència l’equip del programa i els convidats. Un col·laborador, el periodista Carmelo Abbate, es va posar dret després d’escoltar les paraules de l’Elena, admirat pel to i el discurs des d’una perspectiva social. En canvi, el director del diari La verità, Maurizio Belpietro, va deixar clar que aquell home era només un assassí, però en cap cas un fill de la societat patriarcal ni de la cultura de la violació perquè “no tots els homes som assassins”. Lamentava “la ingenuïtat de la Giulia” davant del que ell anomenava “monstre”. I va afegir que el patriarcat no s’havia de discutir com a gran fenomen sociològic. Va acusar Elena Cecchettin d’instrumentalitzar políticament l’assassinat d’una manera hipòcrita i indigna. També va considerar que l’Elena exculpava l’assassí de la seva germana amb la voluntat d’apuntar cap a un problema social. No va ser l’únic. I va rebre la claca del públic. Van fer estar la germana de la Giulia mantenint un debat a distància amb col·laboradors i experts que negaven la dimensió estructural de la violència masclista. El presentador va tenir els nassos de preguntar a l’Elena si la seva germana havia percebut amb anterioritat conductes abusives i per què no l’havia deixat abans. La noia de seguida va detectar les seves insinuacions: “En cap cas hem de culpar la Giulia”. I aleshores Paolo Del Debbio va fer escarafalls: “No, no, no era la meva intenció”. Però ho va semblar. Van entrevistar el pare de l’assassí en presència de l’Elena. L’home, desfet, va explicar que feia temps que el seu fill deia que sense la Giulia es mataria. I una col·laboradora ho va tractar com un problema dels joves d’avui dia, “que els costa acceptar un no”. Itàlia té encara molt camí per recórrer. El problema és que, amb una maquinària tan potent i tan masclista com l’imperi Mediaset, que potencia aquesta cultura de la violació que denunciava Elena Cecchettin, serà molt difícil que el país pugui avançar.
