Mediaset reinventa ‘Proyecto bullying’ per esquivar la fiscalia

BarcelonaProyecto bullying no veurà la llum. Si més no, no ho farà tal com Mediaset l’havia pensat i elaborat. El programa de Cuatro sobre assetjament escolar ha anat les últimes setmanes per la corda fluixa, perquè la fiscalia de menors de Madrid havia demanat a Mediaset que no emetés les dues entregues gravades a la província. Finalment, les fiscalies de menors de les altres províncies on s’ha rodat la producció, Cadis i Segòvia, també n’han frenat l’emissió.

Els motius principals pels quals el ministeri fiscal bloqueja el programa són, d’una banda, que la identitat d’alguns menors que hi apareixen és reconeixible i, de l’altra, que s’han utilitzat càmeres ocultes per elaborar els reportatges. En conèixer la resolució, Mediaset va afirmar que acataria la decisió malgrat que “no la comparteix”. Tot i això, el grup audiovisual no tira la tovallola i ha ideat una alternativa per esquivar el veto de la fiscalia. Cuatro emetrà avui un programa especial que, sota el mateix nom de Proyecto bullying, explicarà com s’ha abordat el format, precisarà quin procés de producció s’han seguit i exposarà “les nombroses dificultats” amb les quals s’ha trobat l’equip del projecte per tirar-lo endavant.

Jesus Vázquez, que havia de presentar l’espai inicial, estarà al capdavant d’aquest programa especial, que s’emetrà en horari de prime time. Hi participaran els pares dels joves que havien de participar en els quatre programes de Proyecto bullying, la psicòloga Ana Isabel Saz i altres experts que també havien col·laborat amb l’espai. A banda de parlar del projecte frustrat, el programa especial analitzarà l’assetjament escolar a Espanya i els problemes amb els quals es troben les persones que en pateixen i lluiten per sortir-se’n.

“Ens hem trobat amb una cursa d’obstacles per tractar un tema de màxima gravetat que afecta la societat espanyola”, lamenta Mediaset, que considera que ha patit “un procés anàleg al que experimenten els joves que s’atreveixen a verbalitzar la situació d’assetjament que viuen a les aules”. El grup també creu que en aquest veto hi ha “un intent de silenciar el debat públic sobre l’assetjament a les escoles”.

Testimonis i càmeres ocultes

El Proyecto bullying inicial es va rodar al llarg d’un any a diversos centres escolars d’Espanya i tenia la voluntat d’exercir “d’altaveu” sobre l’assetjament escolar. El programa estava pensat perquè tingués quatre entregues, cadascuna de les quals girava al voltant d’un jove d’entre 11 i 18 anys que pateix bullying a les aules. Amb l’ajuda d’un grup d’especialistes, les víctimes exposaven el seu testimoni i es feia un seguiment de “l’estat emocional” i de “les inquietuds” de cada jove.

En paral·lel, l’espai incorporava material enregistrat mitjançant una càmera “subjectiva” (és a dir, oculta), de les situacions d’assetjament amb què es trobava cada víctima. Aquestes imatges es mostraven després als pares, educadors i companys de classe de cadascun d’ells per “posar en alerta” l’entorn dels testimonis. Tot plegat es feia, segons Mediaset, sense revelar en cap moment la identitat dels assetjadors.

Coproduït per Mediaset i Verve Media Company, Proyecto bullying era una adaptació del programa holandès Stop het pesten (Aturem l’assetjament), que està en procés d’adaptar-se a altres països com Austràlia, Finlàndia, el Regne Unit i els Estats Units. Segons Mediaset, el grup va bolcar-se a produir aquest espai amb tres reptes: ajudar les víctimes que pateixen assetjament escolar, fomentar el companyerisme i exercir una tasca de sensibilització tant als joves com a la resta de la societat. Són tres objectius que avui la cadena intentarà assolir amb un programa alternatiu, amb la presència d’alguns protagonistes però sense el gruix principal de continguts que havia elaborat per a l’espai inicial.