Els mecanismes subtils de catalanofòbia amb Jordi Pujol

Prendre el tot per la part sempre comporta un punt, o quatre, de caricatura. I les relacions Catalunya-Madrid van empeltades d’aquesta síndrome. Posem Madrid com a subjecte d’una frase i és prou obvi que ens estem referint al conjunt de ressorts de poder que s’acumulen a la capital de l’Estat i que fan sentir el seu puny de ferro, sigui amb guant de vellut o ni tan sols això. Amb Catalunya el reduccionisme va per una altra banda, i és de caràcter moral. Mirem aquest titular de portada de l’Abc: “Catalunya busca com rehabilitar Pujol mesos abans de ser jutjat per corrupció”. Qui és Catalunya? Les institucions? La gent que apuja la persiana? La que no té persiana per apujar ni pot pagar la calefacció? El subtítol dona una pista sobre què entén el diari que és Catalunya. Parla “d’exconvergents” i “empresaris” i ve a dir que a Salvador Illa ja li va bé recuperar la política de pactes perquè això ajuda a deixar enrere el Procés.

A mi em sembla que, un cop més, el diari trasteja amb la perillosa joguina de la catalanofòbia. Perquè converteix una operació estrictament política d’alguns en una tara moral de tots. Rehabilitar un corrupte, ni més ni menys, segons el seu relat. M’atreviria a dir que un nombre substancial de catalans troba una decepció els fets confessats de Pujol i, alhora, és prou madur per entendre que 23 anys d’obra de Govern no queden anul·lats per una deixa. Això es pot vendre com a rehabilitació, com a ponderació davant d’una figura complexa i, fins i tot, com a gest de generositat davant algú en el seu últim tram vital. Si el cas afectés qualsevol altra comunitat, parlarien de tal o tal altre partit, d’aquella institució concreta o de l’empresari X, però amb nom i cognoms. Però l’Abc en té prou d’escriure Catalunya com a subjecte perquè el seu lector, instintivament, arrufi el nas.