Els matisos d’un escàndol
Anatomía de un escándalo és la sèrie de Netflix que, malgrat un títol galdós, ha aconseguit fer nosa a The Bridgertons a la plataforma. Enganxa, retrata un establishment britànic glamurós i s’endinsa en una trama familiar amb una mirada poc habitual. És una mena de thriller domèstic. El seu creador és David E. Kelly, responsable de la magnífica Big little lies i del desastre The undoing. Anatomía de un escándalo se situa a mig camí entre les dues quant a qualitat. Però les tres tenen una característica comuna: mostren la intimitat familiar d’uns personatges amb una vida privilegiada i idíl·lica fins que un fet sobtat esquerda aquesta perfecció. Brollaran les mentides i les falses aparences com a elements desestabilitzadors. En el cas d’Anatomía de un escándalo la història la protagonitza el matrimoni Whitehouse, format per un jove ministre conservador i la seva dona. Ell serà acusat de violació per una companya de feina. La sèrie deixarà en un segon pla la investigació i el judici i se centrarà en la mirada de l’esposa sobre aquests fets i el procés de resolució del cas. Anatomía de un escándalo navega sibil·linament pels matisos de la masculinitat tòxica, el consentiment, la violència estructural i els privilegis de classe com a escuts protectors. El millor de la sèrie és aquest enfocament narratiu i la interpretació de l’actriu Sienna Miller en el paper d’esposa. Miller va ser, a la vida real, víctima d’un escàndol similar. El 2005 es va fer pública la infidelitat del seu company Jude Law amb la mainadera dels fills de l’actor. La premsa sensacionalista britànica va posar Miller en el focus de la notícia. Assetjada constantment pels paparazzis, se la va arribar a anomenar “la segona Lady Di”. La van considerar responsable de la infidelitat d’ell. Li van hackejar el mòbil i The Sun va publicar fins i tot els seus informes mèdics i van revelar un embaràs que ella no havia explicat a ningú. El diari la va acusar falsament d’haver comès infidelitats prèvies, instigat pels representants de Jude Law, per afavorir la imatge de l’actor. Miller va patir un avortament fruit de la violència mediàtica a la qual va estar sotmesa i la seva carrera professional va afeblir-se. Arran d’aquesta sèrie, l’actriu ha explicat que el drama personal d’aquella època li ha estat útil per treballar el seu personatge.
Anatomía de un escándalo peca d’un excés d’èpica i d’uns girs de guió poc creïbles o dubtosament factibles. Però si els acceptes amb esportivitat com una convenció narrativa, et permet gaudir d’altres matisos de la història. És valenta en alguns recursos formals per transmetre la inestabilitat sobtada que pateixen els personatges. També és hàbil fent evolucionar la protagonista en la manera de percebre el seu marit i exposant un subtext sobre el sistema patriarcal i la perpetuació de determinades masculinitats. Sap jugar també amb petits matisos que esdevenen narrativament rellevants més tard, la simbologia d’alguns objectes i els jocs de mirades. És una sèrie més efectiva que bona però satisfà amb habilitat aspectes bàsics: la vista, la curiositat i la possibilitat de reflexionar sobre el que has vist.
