'Masterchef' fa saltar l'alarma de l'homofòbia televisiva

BarcelonaDes de fa algunes setmanes, cada dilluns Masterchef Celebrity encén la indignació a Twitter. El talent show de La 1, que fa competir als fogons famosos d'àmbits diversos, té com a concursants l'humorista Florentino Fernández i l'estilista José Fernández-Pacheco, conegut artísticament com a Josie. En els últims episodis emesos, Fernández s'ha inventat un personatge suposadament inspirant-se en Josie i que apareix sovint al programa batejat com a Flosie. Aquest alter ego de l'humorista és un home efeminat, que busca el contacte sexual amb els cuiners del jurat –primer ho va intentar amb Jordi Cruz i en els últims capítols ha perseguit Pepe Rodríguez– i que exagera el seu desig sexual i la seva ploma mentre la resta de participants se'n riuen. El personatge s'escuda rere l'argument que busca fer bromes, però una part dels espectadors de Masterchef Celebrity, com també el col·lectiu LGTBI+, acusen el programa d'homofòbia i exigeixen a Televisió Espanyola que rectifiqui i demani disculpes.

"El personatge de Florentino Fernández perpetua la idea que està bé burlar-se d’un home gai amb ploma, i que la feminitat en un home és inferior i és còmica. Aquests acudits cap als homosexuals són propis del tardofranquisme. El 2020 són inconcebibles", explica el periodista Rubén Serrano, autor del llibre No estamos tan bien (Temas de Hoy, 2020). Serrano no només critica el personatge de Fernández, sinó també l'actitud de l'equip del programa i dels altres concursants. "El que més em sorprèn és la seva complicitat rient-se de les bromes i com el guió i el muntatge del programa ho reforcen amb música i sons incorporats a la postproducció. La narrativa que en queda és que tenir ploma és una broma", assenyala.

La burla de l'homosexual efeminat ha anat perdent pes a la televisió amb el pas del temps, però el cas de Masterchef Celebrity demostra que encara no ha desaparegut. Per trobar exemples en la ficció cal anar dècades enrere, fins a sèries com Aquí no hay quien viva i Aída. A la primera un dels personatges principals era el Mauri (Luis Merlo), un home gai i efeminat que vivia en un dels pisos de l'edifici protagonista. I a la segona apareixia el Fidel (Eduardo Casanova), un noi amb ploma de qui es feia broma de la seva sensibilitat.

Ridiculització en una tele pública

Malgrat els avenços, la representació de l'homosexualitat a la televisió encara està a mig camí. El doctor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Rafael Ventura explica que l'homosexualitat ha passat de ser invisible als mitjans a ser representada de manera imperfecta i ridiculitzada. L'aspiració és que la presència estigui normalitzada, i ja hi ha continguts que ho aconsegueixen, però "Masterchef és un exemple dels passos enrere que es fan en aquesta lluita".

Segons el seu punt de vista, el tipus de programa propicia la polèmica. "El contingut de ficció i l'informatiu passa molts més filtres, mentre que amb els realities hi ha menys control. El conflicte amb Masterchef ens indica que el discurs homòfob encara forma part de l'imaginari espanyol. Hi ha una bretxa entre el discurs oficial, que no accepta l'homofòbia, i el discurs de carrer, en què encara està integrada", detalla Ventura, i afegeix que el personatge de Fernández també transmet la idea "que l'home gai és perillós perquè ataca l'heterosexual". A banda de Masterchef, els últims anys han aparegut altres casos d'homofòbia televisiva, com quan Operación Triunfova obligar dos concursants a cantar una cançó de Mecano amb la paraula mariconez i quan un col·laborador de Sálvame va insultar Jorge Javier Vázquez per ser homosexual.

La polèmica de Masterchef s'accentua perquè és un programa d'una televisió pública. "No només no es prenen mesures des de la cadena per desaprovar aquest humor homòfob, sinó que des del mateix programa continuen donant-hi joc. El missatge final que emet és que el desig homoeròtic, l'home efeminat i el matrimoni homosexual són motius de paròdia", assenyala Ventura, en referència a moments com quan Fernàndez intenta fer un petó a Pepe Rodríguez o quan li demana per casar-s'hi. Per això, l'Observatori Contra l'Homofòbia lamenta "l'omissió" davant de situacions homòfobes i reclama als professionals que tinguin "indicadors clars i coneixements bàsics" per poder identificar i no reproduir "situacions d'odi". De fet, és un requeriment establert per la llei catalana 11/2014, que obliga els professionals a "tenir la formació i sensibilització adequada" i a "vetllar per tractar amb normalitat la diversitat d'opcions afectives i sexuals".

Llibertat d'expressió sense odi

Atacar humorísticament l'estereotip d'home efeminat també delata una confusió entre identitat, orientació sexual i expressió de gènere. "L'expressió de gènere, que pot ser masculina o femenina, és independent de l'orientació sexual. Hi ha homes efeminats i dones masculinitzades que són heterosexuals", exemplifica el president de l'Observatori Contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez. Riure's del clixé de gai amb ploma "és molt rendible i fàcil", però segons Rodríguez demostra "una falta total de recursos intel·lectuals" a l'hora de fer broma.

"De seguida surt el relat dient que som els ofesos, i que no es pot fer broma de res. Però és que l'homofòbia no és una broma", diu Serrano. I Rodríguez afegeix: "Estem a favor, sempre, de la llibertat d'expressió, però l'humor no pot ser injuriós ni pot ser sinònim de menyspreu o d'odi". A més, l'impacte d'aquesta mena d'humor, diuen, transcendeix l'homosexualitat perquè també carrega contra la masculinitat dels heterosexuals. "El personatge de Flosie té molt a veure amb els referents espanyols sobre què vol dir ser un home –diu Ventura–. Valida la masculinitat tòxica hegemònica, que evita les emocions i el contacte físic entre homes, i invalida qualsevol altra opció de masculinitat. Tots els homes en som víctimes".