Els diaris ja han entrat en la sínia perversa del partidisme: a l’esquerra, miren d’anar arraconant el president de la Generalitat Valenciana. A poc a poc, perquè encara som en temps de rescat, però amb determinació. I això explica titulars com el d’El País d’aquest diumenge: “Mazón demana set ministres per ajudar-lo a superar la crisi”. La frase busca dibuixar-lo com un pobre desvalgut que necessita no un, sinó set primos de Zumosol ben fornits, així està de superada per les circumstàncies la seva trista figura. Resulta, però, que a la dreta fan titulars similars, com aquest d'El Mundo: “Mazón demana recursos il·limitats a Sánchez per superar el caos”. Esclar, en aquest cas es tracta de fer quedar malament el president espanyol, com un avar cruel que, per algun motiu que se’ns escapa, guarda els seus efectius rere pany i forrellat mentre la comunitat agonitza. De fet, aquest mateix diari fa dies que intenta atiar els sentiments contra el PSOE pel que fa als efectes de la DANA, com a manera de desviar el focus que apunta fins a fer suar el calamitós Mazón. Per això ahir van titular “La indignació força l’Estat a doblar el contingent militar”.
En tot cas, els uns pels altres, acaben traslladant una idea que, entremig de l’odi partidista, sí que els agermana: una profunda visió centralista. És evident que si hi ha uns recursos estatals, ara és l’hora de mobilitzar-los. Però el que caldria preguntar-se és si les comunitats estan prou dotades de recursos per fer front a situacions d’aquest calibre. Parlem de fets excepcionals, sí, però és de primer de protecció civil tenir forces de seguretat de proximitat, que coneguin el terreny pam a pam. I, parlant d’indignació: tanta que n’atien de política, ¿en tindran també contra les empreses que han forçat la màquina i han posat treballadors en perill? Vet aquí un angle mort important del sistema.
