Màrius Carol, un nou director per a 'La Vanguardia'

Barcelona.El diari La Vanguardia canviarà dimarts de director: José Antich posarà fi a la seva trajectòria de tretze anys al capdavant del diari més llegit a Catalunya i deixarà pas a Màrius Carol. La decisió es volia fer pública passades les festes, però la filtració als mitjans de comunicació va obligar a anunciar-ho oficialment ahir.

Màrius Carol és una cara coneguda per als lectors de La Vanguardia, ja que hi publica columnes a la secció d'opinió i també a la d'esports. A més, és un tertulià habitual tant de RAC1 com de 8TV. Però aquesta és només la part visible d'una implicació amb el Grupo Godó que va molt més enllà de la seva aportació estrictament periodística: sota el càrrec de cap de comunicació, Carol és un dels enllaços del diari amb la constel·lació -empresarial, social, política- que orbita al voltant del grup.

És, per tant, un home de la màxima confiança de l'editor, Javier de Godó. Això s'expressa, per exemple, en l'encàrrec que ha rebut de coordinar el Museu de la Premsa de Catalunya: un equipament que està previst que s'ubiqui a l'edifici de la Igualadina Cotonera, la fàbrica que tenia la família a la capital de l'Anoia. Durant els últims mesos uns quants noms han sonat com a possibles relleus de José Antich. Però les travesses no sempre han tingut en compte que el grup segueix sent una empresa familiar que no ha perdut el control del diari d'ençà que el va fundar, fa ja més de 130 anys. I a Màrius Carol -també un solvent relacions públiques que ha fet de l'elegància bandera- se'l pot veure en bona part de les fotografies institucionals del diari acompanyant l'editor, sigui amb motiu del Trofeu Comte de Godó de tenis, sigui amb els debats de Barcelona Tribuna. I ha participat en la presa de decisions estratègiques del grup dels últims anys, des del seu càrrec transversal i polivalent.

Especialitzat en la casa reial

Nascut a Barcelona el 1953, Màrius Carol es va llicenciar en filosofia i lletres. Abans d'arribar a La Vanguardia va exercir de periodista a les redaccions d'El Noticiero Universal, El Correo Catalán, El Periódico i El País. Al seu actual diari va exercir de corresponsal de la casa reial entre els anys 1993 i 2002. Tot i que aquesta informació ara la cobreix Mariángel Alcázar, segueix sent un gran coneixedor de la Corona, a la qual ha dedicat tres llibres: A la sombra del rey (1999), Las anécdotas de don Juan Carlos (2000) i Condición de príncipe (2004). El seu nomenament facilitarà la relació amb el rei i el seu entorn, que havien manifestat la seva preocupació, mesos enrere, pel que entenien que era una deriva sobiranista del diari. Al mateix temps, Carol és algú que també pot triangular amb el govern català de Mas, ja que no s'hi ha creat cap animadversió manifesta.

Al marge de la seva feina al grup i de col·laboracions en tertúlies d'altres mitjans, Màrius Carol també ha engegat una carrera com a escriptor. Una de les seves especialitats és Salvador Dalí, del qual ha publicat un parell de monografies. I en el terreny de ficció, el 2002 va guanyar el premi Ramon Llull amb una novel·la ( Les seduccions de Júlia ) en què la figura del pintor empordanès era rellevant. El 2009 va guanyar el Prudenci Bertrana per la novel·la L'home dels pijames de seda. Altres llibres seus són Catalans o "polacos", Tipos de interés i Contra periodistas.

'La Vanguardia' en català

La precipitació amb què s'ha anunciat el canvi a la manxeta ha fet que no s'hagi tancat encara el futur professional del director sortint.

Antich ha estat director del rotatiu des del març de l'any 2000. Sota els tretze anys de la seva gestió, el diari va adoptar el model de doble versió, en català i castellà. I ha aconseguit mantenir-se com a diari més venut al país, tot i que els exemplars al quiosc s'han desplomat de 111.000 l'any 2000 a 53.000 en l'última OJD anual, una caiguda amortida, en part, amb l'augment dels subscriptors (de 59.000 a 64.000).

En tot cas, cal tenir en compte que aquest període ha estat dramàtic per a tota la premsa de paper i que el diari ha aconseguit resistir millor que el seu etern rival, El Periódico, que ha passat dels 158.000 als 63.000 vendes al quiosc, amb un nivell de subscripcions estabilitzat en unes 5.000.

Antich va arribar al diari també amb l'encàrrec específic d'incorporar-hi les noves tecnologies, en uns temps en què el desenvolupament a internet dels mitjans era encara molt primerenc. En el seu moment, el nomenament es va justificar a partir de la necessitat de renovar generacionalment els òrgans de direcció del diari. Fins aleshores el director era Joan Tapia, que comptava amb Lluís Foix com a director adjunt.