Mario Casas busca una segona oportunitat al 'thriller' 'El inocente'
La sèrie de Netflix dirigida per Oriol Paulo adapta el llibre homònim de Harlan Coben
Un error comès en un moment determinat pot hipotecar per sempre la vida d'algú. Això és el que li passa al Mat, interpretat per Mario Casas, un noi que fa nou anys es va veure involucrat en una baralla en la qual accidentalment va acabar matant una persona. Ell és un dels protagonistes d'El inocente, el nou thriller trenclacosques que estrena aquest divendres Netflix i que està basat en la novel·la homònima de Harlan Coben, un dels autors més supervendes del gènere negre. La sèrie, en la qual també participen Aura Garrido, Alexandra Jiménez i José Coronado, està dirigida pel català Oriol Paulo, responsable de pel·lícules com Contratiempo.
Després de passar quatre anys a la presó per homicidi involuntari, el Mat intenta trobar una segona oportunitat i començar una nova vida al costat de l'Olivia (Aura Garrido), la seva dona. Una trucada desconcertant des del telèfon de l'Olivia mentre aquesta està de viatge descol·locarà el Mat, que començarà una cursa per intentar descobrir què passa. Oriol Paulo assegurava en una entrevista amb Efe que un dels elements que el van atraure del llibre era com el personatge interpretat per Casas havia de fer front a una "bomba" després d'haver patit ja molt per l'accident del passat. "Em sentia molt angoixat posant-me en la pell del Mat i això va ser el que em va atrapar de la novel·la", explica Paulo, que ja havia treballat anteriorment tant amb Casas com amb Garrido. Durant la presentació de la sèrie, l'actor gallec, guanyador del Goya per No matarás, ha lloat la capacitat de Paulo per fer que l'espectador es mantingui enganxat a les històries.
La vida accidentada del Mat no és l'única història que explica la sèrie, plena de girs i amb una estructura gairebé laberíntica. En paral·lel a la trama protagonitzada per Casas, se'n van teixint d'altres que l'espectador intueix que, d'una manera o una altra, estan relacionades. Lorena Ortiz (Alexandra Jiménez) és una inspectora de policia una mica torturada que s'ha d'encarregar de la investigació d'un presumpte cas d'homicidi. Dificultant-li la feina hi ha José Coronado, que interpreta l'inspector Aguilar, un home que treballa per als serveis d'intel·ligència del govern i que, com la resta de personatges, també arrossega traumes i remordiments del passat. En el seu cas, la motxilla que porta a l'esquena està relacionada amb uns fets que van tenir lloc fa nou anys en un prostíbul de Marbella i en els quals també van estar involucrats l'Aníbal (Mike Esparbé), l'Emma (Juana Acosta) i la Kimmy (Martina Gusmán). El fil conductor d'El inocente és que res és el que sembla, tant per a bé com per a mal.
Tot i que la novel·la original s'ambienta als Estats Units –Harlan Coben és un autor nord-americà–, la sèrie, adaptada per Paulo, Jordi Vallejo i Guillem Clua, trasllada l'acció a Barcelona. De fet, la ficció s'ha rodat en localitzacions de la ciutat, així com en altres poblacions catalanes com Sitges, Gavà i Premià de Mar.
- Què aporta Barcelona a la història? Canvia d'alguna manera la narració?Canvia una mica la història, però no tant. És més aviat una qüestió de localització. Tinc diferents llibres que han sigut adaptats i traslladats a països diferents i personalment m'agrada. La comparació que jo faig és que si tingués un èxit musical que es digués 'The innocent' i algú volgués fer-ne una nova versió a Espanya, voldria que sonés espanyola, que traspués cultura espanyola i que hi estigués involucrat talent espanyol. Si no és així, millor escolta la cançó original, o llegeix el llibre. Aquesta idea de fer un híbrid que combina la meva història americana amb una sensibilitat espanyola crec que donarà com resultat una cosa més interessant que les parts separades.
- Va treballar de manera estreta amb el director i els guionistes?Sí, l'Oriol [Paulo] va venir a visitar-me a Nova York i em va explicar quina era la seva visió de la història. Crec que vam fer una gran feina d'equip, però al final l'adaptació és obra de l'Oriol. Ell va estar molt obert a totes les propostes, i crec que és per això que als actors i els guionistes els agrada treballar amb ell.
- Quina és la part més difícil d'adaptar els seus llibres per a la televisió?Normalment hi ha tantes trames i personatges que el més difícil és fer que tot acabi tenint sentit. Escric d'una manera que fa que si mous una peça tot s'ensorri, i una adaptació ha de canviar coses, no funciona si ho fas tot exactament igual que en el llibre. Crec que aquest és el gran repte. Una de les coses que em preocupa és que les adaptacions mantinguin el component emocional dels llibres. No vull que siguin simplement 'thrillers' d'acció, vull que l'espectador es preocupi pel Mat, per l'Olivia i per la resta de personatges.
- Quina és la clau per escriure una bona història de misteri?Crec que un dels elements essencials és escriure personatges que importin al lector, perquè si no és impossible que t'interessi allò que els passa. Has de sentir en el teu cor que vols que els vagi bé. I en segon lloc, construir una intriga en què no tinguis totes les respostes fins el final. El que no vull és avorrir el lector: escric amb un ganivet al coll, si t'avorreixo estic mort.
- En una entrevista deia que el gènere ha canviat molt des dels temps d'Agatha Christie...Crec que no vaig dir canviar... La veritat és que no m'agraden gaire les classificacions per gèneres. Si parles d'Agatha Christie o James Ellroy com a dos escriptors de misteri és absurd perquè no tenen res en comú. En les novel·les de Christie tot se centra en resoldre el misteri però no saps res de la vida dels personatges. En les meves novel·les els personatges es fan grans, canvien i tenen una vida personal.