Dijous al vespre Mariano Rajoy va ser el convidat estrella d’El hormiguero. El públic del programa va demostrar un entusiasme exaltat amb la visita. La claca celebrava totes les seves gràcies i respostes amb una immediatesa i passió sospitoses. Al llarg de l’entrevista, Pablo Motos el va tutejar amb una familiaritat molt inadequada, sobretot perquè Rajoy sempre va tractar-lo de vostè. Aquesta discordança en el to cridava l’atenció i delatava la necessitat habitual de Motos d’exhibir-se proper al poder. Les preguntes que li va fer per promocionar el seu recull de discursos presidencials també posaven de manifest la seva entrega incondicional i servil. Motos volia complaure’l, però també utilitzar-lo per carregar contra el govern de Sánchez. Buscava algú que avalés totes les crítiques que ell, habitualment, llança des del seu programa sempre que en té l’oportunitat. “¿Cómo solucionaría usted el problema de la vivienda?”, li va demanar. Li va requerir la informació amb la inquietud d’explicar a l’audiència que aquella resposta era la bona. El problema és que Motos oblidava que Rajoy ja va ser president sis anys, i que ja va tenir el seu moment per arreglar el problema quan li tocava. Les lliçons a posteriori no serveixen de gaire. Tota l’entrevista semblava orientada a demostrar que amb el PP es vivia millor. Li feia les preguntes com si fos l’oracle dels Déus, prescindint del biaix en l’enfocament. Motos interpretava les seves respostes com a exemples de la lògica més irrefutable, sense tenir en compte que en aquell discurs hi havia una càrrega ideològica. Rajoy s’omplia la boca parlant de valors democràtics que assegurava que ara s’havien perdut i posava exemples del seu bon govern. Fins i tot es va penjar una medalla amb la gestió del desastre del Prestige, en contrast amb el que havia passat amb la DANA. Motos el va considerar un orador brillant, tot i que, en les seves explicacions en el mateix programa, Rajoy va ser més aviat feixuc i d’acudits caducs.
Les formigues de pelfa, Trancas i Barrancas, van aparèixer per demanar-li consells per a les noves generacions de polítics. Una tripleta curiosa. Les preguntes dels ninots de drap van ser millors que les de Motos. “¿Un presidente puede durar si tiene enfadados a los empresarios más importantes del país?”. Irònic que això es preguntés en un canal d’Atresmedia, el preferit del PP.
Quins nens s’han de pixelar?
Musk, com a cal sogre, titulava el Telenotícies per descriure la compareixença del magnat a la Casa Blanca amb el seu fill a collibè per parlar amb els mitjans. La imatge de familiaritat i confiança reforçava la idea d’impunitat de l’empresari. El pare de la criatura va ser el responsable d’exposar-lo davant de la premsa. Tots els informatius a Espanya van reproduir la imatge íntegra. I segurament va passar el mateix arreu del món. En canvi, a la secció de Marc Giró a l’Està passant es va optar per pixelar el rostre del nen. Potser ja no era necessari, però fer-ho tenia un valor simbòlic. El d’establir una mirada crítica davant d'aquella posada en escena.
