BarcelonaS'ha escrit molt sobre el particular estil de Mariano Rajoy com a articulista esportista, a mig camí entre la facècia de bar i l'obvietat manifesta, el que en castellà seria una perogrullada. Sense anar més lluny ho feia Jordi Basté aquest dilluns a La Vanguardia, on afirmava que l'expresident espanyol escrivia en una mena de morse que feia riure, i que indueix a pensar que ell no escriu directament sinó que deu enviar un àudio amb quatre notes a un incaut redactor que és l'encarregat de donar-li forma escrita. L'article posterior al partit d'Espanya contra Albània a El debate, però, és digne d'estudi, perquè Rajoy es permet el luxe de fer picades d'ullet polítiques, però una mica a l'estil Martes y Trece, que és el que li deu agradar. "Albània és una selecció singular, com el finançament del qual es parla ara en alguns despatxos plens de gent imaginativa". Pam! Aquesta sí que no me l'esperava.
En un altre moment adverteix que si Espanya hagués perdut el partit ara molts la criticarien. I conclou: "Hi ha molt d'espavilat, si jo els expliqués..." Aquest és l'autèntic Mariano Rajoy, el que menysprea els "espavilats" i sempre aplica el que ell considera que és de sentit comú. La seva és una lògica indiscutible. En referència a la possibilitat d'un xoc a quarts amb Alemanya escriu: "Però les coses són com són [...], i si això és bo o dolent no és ara el moment d'analitzar-ho. Serà un altre dia". Impossible expressar millor en tan poques paraules la filosofia rajoyista.
I entremig què diu? Doncs ens informa que la catedral de Colònia va ser durant un temps l'edifici més alt del món i que a Stuttgart tenen la seu Mercedes-Benz i Porsche. Almenys sembla que els viatges que li vam pagar com a president li van servir d'alguna cosa.
