"Deixar de fer tele i tornar a una vida que feia molts anys que no tenia em va descol·locar molt": Mari Pau Huguet a 'El convidat', en 10 frases

Barcelona1. Sobre els seus inicis a TV3: “A casa meva no tenien ni tele en color, llavors era tele en blanc i negre. A casa la tele va arribar molt tard. Però al poble, quan ja van dir 'la nena sortirà per la tele', el meu padrí anava per tot arreu i jo em moria de vergonya: 'Que ja sabeu que surt la nena per la tele?'. [Riu] Llavors van comprar una tele en color perquè, esclar, a mi m'havien de veure en color. I quan jo deia 'hola, bon dia; hola, bona nit', es veu que em deien 'bona nit, nena, que dormis bé', i a vegades em deien 'però no ens diu res!'. [Riu] Ja ho entenien, eh".

2. “Sóc una persona fidel, ho procuro. Fidel amb tot. Intento ser fidel amb els meus principis, fidel amb la família, amb els amics, amb les persones que estimo, amb la vida... Ho intento. No sempre, tampoc t'enganyaré, a vegades fas de més i de menys... Però no m'agrada l'engany, no suporto la mentida. Em fa molta ràbia que em diguin per davant una cosa i per darrere en pensin una altra”.

3. “Vaig començar [a la televisió] amb una careta molt rodona, de pa de pagès, que dic jo. [...] La veritat és que m'he agradat sempre [...] Però quan vaig començar a la tele era molt joveneta [...] Després m'he anat aprimant, però sense més, he menjat el mateix. La gent diu 'ui, t'has aprimat més'. Però és que menjo el mateix, no he deixat de menjar res.

4. “Alguna vegada m'havien preguntat si havia deixat de fer tele perquè estava massa prima, però jo crec que no. Tampoc clarament no vaig saber mai què va passar. Potser sí que en aquell moment la imatge va jugar un paper important, però jo vaig pensar més que era des del punt de vista que potser buscaven una cosa més jove. [...] I la vida són etapes”

5. “Primer, fer tele costa, però t'hi habitues. I és que forma part de la meva vida. Deixar de fer-ne em va costar. Em va costar trencar la meva dinàmica, la meva rutina. Sóc una persona de rutines. [...] Em vaig dir 'i ara, què he de fer?'. [...] Tenia una estructur muntada, i trencar aquesta estructura i tornar a una vida que feia molts anys que no tenia, em va descol·locar molt”

6. Sobre el moment en què va deixar de sortir en pantalla: “En aquell moment, a nivell més personal, vaig tenir un sotrac sentimental i allò em va enfonsar una mica. Em va coincidir una mica tot [...] Ara en puc parlar més fredament, però coincideix en un moment que jo encara estic fent els programes. I tu saps què és sortir cada dia com si no passés res, amb uns programes que eren una estructura molt animada, molt contenta, molt feliç, que era com jo estava... En aquells moments sí que estava interpretant un paper, feia d'actriu. Perquè penses 'què ha de saber la gent de la meva vida personal?' [...] Quan arribava a casa ja plorava i ja em deixava anar... Però tot passa”.

7. “Jo era molt innocent. Pensava, 'tot està bé'. No hi ha una edat [que perds la innocència], però la feina et fa veure que no tothom és com tu et penses que és. En la feina de la comunicació, de cop i volta, tens molts amics que, en definitiva, en tens quatre. I quatre ja és tenir un tresor. En definitiva, en tens un o dos. I t'adones que, de cop i volta, els amics van desapareixent, segons com, i aquells amics que són tan amics ja no ho són, i dius: 'no, tants amics no tinc'”.

8. “A mi m'agraden molt els nens. La meva il·lusió hagués sigut tenir-ne, però en el moment que potser hauria sigut el més adient, hi va haver un punt d'aquell egoisme, i un engany al mateix temps, de dir 'per la meva feina no podré'. 'No en puc tenir perquè ara la meva feina m'absorbeix moltíssim i, si em vull dedicar a això, no puc estar dedicada al 100% a les dues coses'. [...] Va se un error, perquè, quants companys a la tele ho han pogut compaginar tot?. Sempre he pensat si em vaig equivocar o no. Bé, la decisió estava presa i ja està”.

9. “M'agradaria tenir la vida feliç com fins ara, aprofitar-la bé. I, a nivell professional, seguir a la tele, sobretot. Seguir a TV3. M'estimo TV3, i li desitjo un bon futur. I sobretot desitjaria un futur per a mi a la mateixa tele on vaig començar, fent el que vaig començar fent, i el que he estat fent tota la vida. Fent un programa, fent alguna cosa,... M'agrada escoltar la gent, mirar-la als ulls i tocar-la”.

10. “La vida és plena de possibilitats. En definitiva, m'estic adonant que sol no hi estàs mai. Hi estàs en la mesura que hi vols estar. No em preocupa la meva solitud, possiblement futura, perquè no sé què em passarà demà. Com que no ho sabem, intento llevar-me cada dia i dir 'començo un altre dia, estic bé, estic feliç, estic contenta, doncs aixequem-nos, val la pena, i seguim fins al final, que tornem a dormir”.