'La Marató' amb més reptes de la història

BarcelonaFins al març passat, la Fundació La Marató de TV3 preparava la següent edició de la cita solidària a dos anys vista. Però el 2020 la pandèmia ho ha canviat tot. En plena primera onada, a la primavera, els responsables de La Marató de TV3 van decidir canviar el tema d'aquest any –s'havia de dedicar a la salut mental, una temàtica que passa al 2021– i centrar-la en el coronavirus. Va començar aleshores una cursa a contrarellotge per organitzar el programa televisiu i tot el que l'envolta, des de les sessions divulgatives fins a les activitats relacionades amb La Marató. "Ha sigut l'any amb més incerteses de la història. Davant de tants interrogants no podíem calcular l'abast del programa, però hem treballat per transformar les incerteses en oportunitats", explica el director de la Fundació La Marató de TV3, Lluís Bernabé.

La resposta a tots els esforços s'ha vist reflectida aquest diumenge, després de les més de 15 hores de marató televisiva. Amb una recaptació de 10.305.819 milions d'euros, el programa ha culminat a la matinada fregant el rècord de donacions: en l'edició del 2018, dedicada al càncer, es van aconseguir 10.715.430 milions d'euros, la xifra més elevada obtinguda fins ara. Tot i això, el marcador d'aquest any encara segueix sumant. El termini per fer donatius no es tancarà fins al 31 de març.

Rècord de sessions divulgatives

Més enllà de la recaptació, La Marató d'aquest any ha batut altres rècords. D'entrada, ha estat l'edició amb més sessions divulgatives. Aquestes trobades, que tenen lloc entre el setembre i el desembre, acosten els professionals sanitaris a escoles o entitats perquè parlin de la malaltia a la qual es dedica el programa. Arran de la pandèmia, aquest any les sessions s'han fet virtuals, i per primera vegada en la història s'han superat les 8.600 trobades. "Hem rebut més peticions que mai. Patíem per les dificultats tècniques, però l'interès per informar-se sobre la malaltia ha superat qualsevol mancança tecnològica", afirma Bernabé.

Malgrat els obstacles pandèmics, Bernabé celebra la resposta de la ciutadania davant les activitats populars. "N'hem fet més de 1.800. No podien ser multitudinàries, i gairebé la meitat s'han adaptat al context virtual", explica el director de la Fundació de La Marató. A tot plegat cal afegir-hi també la modificació del sistema de donacions. Per evitar la concentració i la mobilitat dels voluntaris, es va demanar als espectadors que prioritzessin les donacions per vies digitals. "No volíem renunciar als telèfons, perquè sabem que en molts punts de Catalunya no hi ha una bona connexió a internet o bé hi ha gent que no hi té accés. Però aquest any els percentatges s'han invertit: tres quartes parts de les donacions s'han fet virtualment i la resta, per via telefònica", subratlla Bernabé.

Una fórmula televisiva diferent

El coronavirus ha obligat a idear un format televisiu alternatiu de La Marató. Amb cinc presentadors repartits pel territori, el programa es va instal·lar en la primera part en centres sanitaris de referència i no va ser fins al vespre que va traslladar-se al plató. "Volíem fer una Marató que estigués al 100% a l'altura de tot el que estem vivint", assenyala la directora de La Marató de TV3, Àngels Molina. Un dels reptes era "posar en valor tota la feina dels sanitaris i dels treballadors essencials", així com també "sensibilitzar la ciutadania" a través dels testimonis. "Va ser molt emotiu", valora Molina.

A diferència d'altres edicions, aquest any s'ha avançat la convocatòria d'ajudes i el corresponent procés d'adjudicació per a la recerca sobre el coronavirus. Avui mateix s'ha obert la presentació de projectes que poden optar al finançament de La Marató, que rebrà candidatures fins al 18 de gener. Des del 1992, La Marató ha recaptat prop de 202 milions d’euros i ha finançat 913 projectes de recerca que han dut a terme 1.460 equips amb la implicació de 8.500 investigadors.