'La Marató de TV3', un exemple per al món

Barcelona"Som la millor marató del món. Ho hem de dir amb molt d'orgull i molta satisfacció". El director de TV3, Eugeni Sallent, no amagava dijous, durant l'acte de presentació de La Marató d'avui, l'alegria que va suposar per a la cadena i per a la Fundació La Marató la fita assolida ara fa un any, quan la iniciativa de la televisió catalana es va convertir en el programa solidari que més diners recapta del món en proporció als habitants al territori on s'emet.

De mitjana, cadascuna de les 7.546.522 persones que vivien a Catalunya l'1 de gener d'aquest any va donar 1,64 euros per a la lluita contra el càncer, un increment notable en relació amb els 1,18 euros que s'havien donat el 2011 per a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits. D'aquesta manera, La Marató va superar el Téléthon de la televisió pública francesa, la que més recapta del món en termes absoluts -78.341.398 euros en l'edició d'aquest any, celebrada el cap de setmana passat- i la que fins al 2011 liderava també en recaptació per habitant. L'any passat, però, va caure fins al segon lloc, amb 1,24 euros per persona, i aquest any ha baixat fins a 1,19. Catalunya hauria de fregar avui els 9 milions de recaptació per superar aquesta proporció i mantenir-se, per tant, al primer lloc d'aquest rànquing.

Aquesta xifra és molt similar als 8.931.418 euros recollits el 2011, la segona quantitat més alta de la història. Només es va superar l'any passat, quan es va aconseguir un rècord de recaptació sorprenent i especialment significatiu en plena crisi: 12.387.634 euros, és a dir, un 38,7% més que en l'edició anterior.

Més de 2.000 activitats

Com va destacar dijous Sallent, després de 21 edicions de La Marató ha esdevingut un "èxit col·lectiu sense precedents" i s'ha convertit en "un fenomen que el país s'ha fet seu". Ho demostra, més enllà de les elevades xifres de recaptació, la gran quantitat d'esforços, temps i imaginació que els ciutadans dediquen a organitzar les nombrosíssimes activitats populars que, durant tot el dia d'avui, tindran lloc a tots els racons de Catalunya i que serviran també per fer créixer el marcador del programa. L'any passat es va batre el rècord històric, amb 2.231 actes, i en aquesta ocasió la xifra podria créixer encara més. Fins dijous s'havien confirmat 1.926 activitats, però la dada definitiva no es coneixerà fins d'aquí uns dies, ja que moltes entitats no comuniquen la seva col·laboració amb La Marató fins al moment de consignar la seva aportació.

El pes d'aquestes activitats en la recaptació global no és gens menyspreable: l'any passat van aportar, en conjunt, 2.265.219 euros, un 18% del total. Això suposa que la mitjana per activitat és de més de mil euros.

Solidaris amb tothom

En la majoria de maratons solidàries que es fan al món els fons tenen sempre el mateix destinatari: les malalties neuromusculars a França, les genètiques a Itàlia o la distròfia muscular als Estats Units. En canvi, en el cas català els diners van a parar cada any a una causa diferent, la qual cosa ha permès que, en 21 anys, s'hagin destinat més de 119 milions d'euros a 607 projectes d'investigació biomèdica relacionats amb malalties molt diverses, des de la sida fins al càncer, la diabetis o els trastorns mentals.

A més, aquesta flexibilitat va permetre, el maig de l'any passat, aprofitar l'estructura i la marca de La Marató de TV3 per fer-ne una edició especial dedicada a la pobresa i l'exclusió social, que va permetre recollir més de 4,5 milions d'euros per a 75 entitats del tercer sector.

Segons les xifres fetes públiques per la Fundació La Marató -i auditades per PricewaterhouseCoopers-, de tots els diners recaptats l'any passat, un 4% es van destinar a cobrir les despeses de funcionament de l'entitat, i tota la resta va servir per a les finalitats fundacionals: aproximadament un milió d'euros es van dedicar a difondre el missatge de La Marató i a sensibilitzar la població, i més d'onze milions van anar a parar a 42 projectes de recerca sobre el càncer que es desenvoluparan al llarg dels tres anys vinents. Hi treballaran 79 equips de recerca, majoritàriament catalans, però també de la resta d'Espanya i de l'estranger.