Lluís Bernabé, director de La Marató: “Les malalties no es trien pel marcador”

BarcelonaLa baixa recaptació de La Marató d’aquest any (5.705.395 euros) ha encès un debat a les xarxes sobre si l’elecció del tema –alguns usuaris en criticaven una presumpta càrrega ideològica progressista– ha estat un factor a l’hora d’aconseguir donatius. Però els organitzadors d’aquesta iniciativa solidària consideren que cal saber mirar més enllà del marcador. El director general de la fundació de La Marató, Lluís Bernabé, ha explicat a l’ARA que eren conscients que tractaven una temàtica que podia generar menys resultats econòmics, ja que encara està envoltada del tabú. “Ens va passar, també, quan vam fer la primera Marató per les malalties mentals. La recaptació va ser digna, com totes, però sense les xifres d’altres causes més mobilitzadores, com el càncer o el cor. Aleshores la segona edició va millorar resultats econòmics i la tercera encara va anar millor, perquè s’havia anat normalitzant el fet de parlar d’aquests temes”.

En aquest sentit, el directiu recorda que aquest any, per exemple, s’ha batut el rècord de xerrades divulgatives a les escoles, amb 6.200 sessions. I que una col·lecció de 14 vídeos que es van fer per a TikTok es va convertir en tendència i sumava més d’un milió de visualitzacions en només cinc dies. “No escollim les malalties de La Marató pel marcador que faran”, detalla Bernabé. El procés de selecció, de fet, és laboriós. Es fa una crida cada dos anys en què els afectats poden presentar propostes, a través d’associacions i centres mèdics. Aleshores, una comissió assessora científica, on hi ha els directors dels principals centres de recerca de Catalunya, les avalua, les agrupa si n’hi ha que es poden tractar juntes i presenta quatre o cinc propostes finalistes, tenint en compte dades de prevalença, d’incidència, etcètera. Aleshores cadascun dels tretze membres omple un qüestionari anònim, on puntua diversos factors per a cada causa finalista. I després de diverses reunions presencials es trasllada al Patronat de la Fundació, on allà sí que hi ha els mitjans, on es valora no només l’aspecte mèdic, sinó també el social, fins que es consensua una tria.

Aquest any al febrer es va triar la salut sexual, seguint aquest procés i després de considerar disset opcions (per a dos anys). “No ho vam fer per motius de marcador, sinó per les dades de prevalença i d’incidència que té, i pel fet que els científics ens van alertar que segurament era encara major, perquè molts casos no afloren. Ens va recordar el cas de la salut mental, que era un gran estigma. Aquesta Marató sobre salut sexual s’havia de fer. Per visibilitzar-la, entre altres coses, i perquè no podem acceptar aquesta malaurada normalització del dolor”.

Preguntat per l’ARA sobre els motius de la baixada en el resultat econòmic de la iniciativa solidària, Bernabé respon: “La clau no la tinc, però penso que el resultat econòmic evidencia com la salut sexual i reproductiva segueix sent un tabú i segueix sent invisible. Igual que la salut mental, l’estigmatització existeix”. En aquest sentit, el directiu referma que “cal seguir cada certs anys”, amb l’ànim de trencar tabús. “Ja assumíem que podíem tenir el risc”, assegura.

Audiència com l'any passat

Les xifres dels audímetres indiquen que el problema de La Marató d’aquest any ha estat estrictament de recaptació, ja que el share ha millorat respecte del 2022, amb una millora de més de tres punts. Segons les dades de Kantar Media, de mitjana 215.000 catalans van veure La Marató a TV3 al llarg de les gairebé quinze hores de televisió que va oferir aquesta cita solidària. Això suposa un 16,6% de l’audiència, sis dècimes per sobre de la quota general de la cadena des de principi de desembre. L’any passat l’audiència mitjana va ser exactament la mateixa (215.000), però la quota va ser força més baixa: un 13,5%. La coincidència amb la final del Mundial de Qatar que s’emetia a La 1 va ser un factor que va perjudicar els resultats de TV3. Això no va impedir, tanmateix, que aleshores es recollissin 8.034.807 euros en el marcador final (davant de tan sols 5.705.395 la nit passada, un 29% menys).

Els dos últims anys han registrat les dades més discretes de seguiment en espectadors mitjans. Però cal recordar que la televisió tradicional per ones –que és la que mesuren els audímetres– està baixant ràpidament per l’èxode als sistemes en streaming. És per això que la quota de pantalla (o nombre de públic respecte al total de l’audiència en aquell moment) resulta una dada més indicativa. Si es mira aquesta xifra, La Marató d’aquest diumenge va quedar en setena posició, d’entre les deu últimes.

L’edició que més bé ha funcionat l’última dècada és la que es va dedicar a les malalties minoritàries, que es va enfilar als 369.000 espectadors de mitjana i un 23,1% d’espectadors, l’any 2019. L’any següent, centrada en el covid, i amb més persones a casa pels aïllaments, va assolir 354.000 espectadors de mitjana, un 20,3% de l’audiència televisiva.

En tot cas, la xifra que dona compte de la penetració de La Marató en la societat és el que s’anomena l’audiència acumulada (ja que l’audiència mitjana, al diluir-se en tantes hores, acostuma a ser relativament discreta) i que suma tots els espectadors diferents que han vist com a mínim un minut d’aquella emissió. En total, 1.733.000 catalans van connectar diumenge en un moment o altre amb el programa.