La Marató espera arribar als 9 milions

BarcelonaDurant els dies previs ja s’havia advertit que la diabetis i l’obesitat són percebudes socialment com malalties menys greus que d’altres, com ara el càncer, i que això es podia veure reflectit en el marcador final de La Marató d’aquest diumenge. I, efectivament, els 7.015.367 euros amb què es va tancar el programa, poc després de la 1.00 de la matinada, són la xifra més baixa des de l’any 2009.

De totes maneres, des de TV3 remarquen que es tracta d’una quantitat molt notable: “Tancar el marcador amb set milions d’euros és una molt bona notícia”, assenyala, en declaracions a l’ARA, el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Fundació La Marató de TV3, Brauli Duart. “És millor no comparar-ho i pensar en tot el que es podrà fer gràcies a la gent que hi ha col·laborat”, reflexiona Ana Boadas, que va presentar La Marató al costat de Toni Cruanyes al costat de Toni Cruanyes. A més, com recorda Duart, aquesta xifra encara no és definitiva, ja que fins al 31 de març hi ha temps per fer donacions.

Si es manté la línia dels últims anys, en què, de mitjana, el marcador final s’ha incrementat en dos milions més fins al tancament definitiu, és probable que la recaptació global del programa s’acabi situant a l’entorn dels 9 milions d’euros. En cas que superi aquesta barrera, La Marató del 2015 es convertirà en la quarta que més diners ha aconseguit en els 24 anys d’història del programa. Si no, es mourà entre el cinquè i el setè lloc. Una altra fita que s’assoliria en cas d’arribar als 9 milions d’euros és la de superar el Téléthon de la televisió francesa en diners recaptats per habitant, de manera que el programa de TV3 es mantindria al primer lloc d’Europa en aquest rànquing i en el segon del món, per darrere del Teletón xilè.

Duart considera que aquest fet “ens hauria d’omplir d’orgull com a país”, però insisteix en un punt: “Mai no s’ha plantejat La Marató com una competició en què cal superar les xifres. Si en alguna cosa volem superar-nos any rere any no és en la recaptació, sinó en la capacitat de mobilitzar la gent”, diu el president de la Fundació. I en aquest aspecte, La Marató d’aquest any té ben poc a envejar a les anteriors: segons el recompte -encara provisional- de la Fundació, s’han organitzat 2.170 activitats solidàries arreu del país, una xifra molt pròxima al rècord de 2.235 aconseguit el 2014.

Somriures i llàgrimes

“Va ser una experiència brutal professionalment i emocionalment”, diu Toni Cruanyes, i afegeix: “A nivell personal, estic content perquè no em vaig entrebancar ballant, que em feia patir una mica!” Boadas, per la seva banda, es mostra “contentíssima” i “molt satisfeta” d’haver presentat La Marató, i considera que va fer “un bon tàndem” amb el seu company. “Jo li aportava rauxa, i ell a mi serenor”, explica.

D’entre les 15 hores de programa, Boadas recorda tres moments especialment emotius: l’entrevista a la Jana, de 7 anys; la de l’Elvira Sardà, que va parlar de la “marginació” que es deriva d’una malaltia com l’obesitat mòrbida, i la visita del Josep Ortoneda, a qui li han hagut d’amputar les dues cames per culpa de la diabetis. “Va ser l’entrevista que més em va costar: em vaig emocionar, tenia els ulls plorosos. Però estic segura que el seu testimoni va fer adonar molta gent de les conseqüències que pot tenir la diabetis”, continua.

Per a Cruanyes, el moment més emotiu va ser la conversa amb la Berta Gómez, una periodista de Ràdio Begur que per culpa de la diabetis “s’ha quedat sense visió i té insuficiència renal”. “És un exemple de la impotència que provoca una malaltia que no controles i que, encara que ho facis tot bé, es pot complicar. Vaig pensar: podries ser tu”, assegura Cruanyes.

El programa va tenir 311.000 espectadors

La Maratóva tenir 311.000 espectadors i un 15,1% de quota de pantalla mitjana al llarg de les 15 hores que va durar, unes xifres que queden per sota de les cinc edicions anteriors. El programa, que es va situar al vuitè lloc del rànquing diari, va liderar en diversos moments i, de fet, va convertir TV3 en el canal més vist en les franges del matí, la tarda, el vespre i la nit. En total, 2.496.000 persones van veure com a mínim un minut del programa, que va aconseguir el seu màxim a les 22.27 hores, amb 569.000 seguidors i un 16,5% de share.