La Marató apunta cap als onze milions

Barcelona."No ens ho esperàvem", assegura Roger de Gràcia. Segurament aquesta és la frase que resumeix millor les sensacions que va tenir diumenge l'equip de La Marató quan, després de més de 17 hores de directe entre ràdio i televisió, el marcador va mostrar els 9.550.109 euros de recaptació, una xifra que, en 22 anys, només ha estat superada pels 10.113.152 euros amb què es va tancar el programa de l'any passat. "El marcador és espectacular -admet la directora de la Fundació La Marató de TV3, Carme Basté-. Pensàvem que seguiríem alts, perquè era una edició molt potent, però la lògica deia que tornaríem a l'anterior nivell, de 7 o 8 milions". No va ser així, i ara Basté calcula, a partir de l'experiència, que el resultat final d'aquesta edició, que es coneixerà el 31 de març -fins llavors es poden seguir fent aportacions- rondarà els 11 milions d'euros.

A l'espera del resultat final, el marcador de diumenge suposa que cada català ja ha donat, de mitjana, 1,27 euros per a la recerca biomèdica sobre les malalties neurodegeneratives, una dada que converteix La Marató de TV3 en el programa solidari que més diners recapta al món en proporció als habitants del territori on s'emet. Tot i que aquesta fita ja s'havia atribuït a l'edició del 2012, la veritat és que el càlcul no era del tot acurat. Efectivament, La Marató de l'any passat, amb 1,64 euros per habitant, va superar la francesa, que havia encapçalat el rànquing fins llavors i que, com explica Basté, era "el referent" en què "s'emmirallava" el programa català. Però per davant de totes dues va situar-se el Teletón de la televisió xilena, que va recollir l'equivalent a gairebé 43 milions d'euros en un país de 16,5 milions d'habitants, és a dir, 2,58 euros per cap. El càlcul de la Fundació La Marató no havia tingut en compte aquesta xifra, coneguda més tard, sinó el resultat, notablement inferior, amb què Xile havia tancat el marcador del programa. En tot cas, aquest any la marató xilena no se celebrarà, per la qual cosa Catalunya podrà dir, ara sí, que encapçala el rànquing mundial de solidaritat.

El càncer "estira"

La Marató, doncs, consolida el salt endavant que va fer l'any passat, una tendència que ja s'havia produït les altres dues vegades que la campanya s'havia dedicat al càncer, el 1994 i el 2004. Com diu Basté, "el càncer sempre ha suposat una estirada important en relació amb l'edició anterior". El 2004, per exemple, es va passar de recollir uns 4,5 milions anuals a 8,7, i des de llavors no s'ha tornat a baixar dels 6,9 milions. Igualment, l'any passat es va passar de 8,9 milions -màxim històric fins llavors- a 12,4, i ara s'ha confirmat que la millora no va ser un miratge.

Una altra xifra que també s'aproxima molt al rècord de l'any passat -i, en aquest cas, amb opcions reals de superar-lo- és la de les activitats populars, que ja se situa a l'entorn de les 2.150 -l'any passat, 2.231- i encara no és definitiva. A més de la quantitat, però, Basté destaca la "qualitat" d'aquests actes. "Fa uns anys eren senzills, molt espontanis, i ara estem davant d'unes activitats preparades amb molt de temps, que volen ser singulars i adaptades al territori", remarca. Això els permet, a més, augmentar l'aportació al marcador: l'any passat van sumar gairebé 2,3 milions d'euros -un 18% del total- i en aquesta ocasió es preveu que hi contribueixin encara més. "Bona part de l'augment de recaptació ve d'aquí", detalla Basté.

La directora de la Fundació assenyala encara un altre punt molt positiu d'aquesta edició: l'excel·lent audiència que va tenir el programa (més informació a la pàgina 42). "És brutal. Aquest país nostre sap molt més de malalties, de superar moments durs, d'empatia i de salut que els altres, perquè cada any la gent es posa davant de la televisió per veure testimonis, metges i divulgació. Miren divulgació!", exclama.