Manuel Polanco ocuparà el lloc de Cebrián al capdavant de Prisa
L’exdirector d’‘El País’ seguirà controlant la línia editorial del diari a través d’una nova fundació
BarcelonaEl grup Prisa tornarà a ser controlat per la família Polanco. A partir de l’1de gener l’actual vicepresident executiu, Manuel Polanco, fill del fundador del grup, Jesús de Polanco, n’assumirà la presidència, en substitució de Juan Luis Cebrián, que ahir va anunciar davant la junta general extraordinària d’accionistes que abandona el càrrec de president executiu que ocupava des del juliol del 2012.
Cebrián va afirmar, tant durant la junta com en una entrevista publicada ahir mateix a El País, el mitjà més emblemàtic de Prisa, que havia pres la decisió de plegar per voluntat pròpia, però ja fa temps que dins del consell d’administració hi havia moviments, cada vegada més intensos, orientats a fer-lo fora. De fet, el nom de Polanco, que formalment va ser proposat ahir per Cebrián als accionistes, és el tercer que es posa sobre la taula en tot just un mes per ocupar el càrrec, però els dos intents anteriors es van acabar frustrant: el 13 d’octubre, quan ja es donava per fet que el nou president seria Javier Monzón, ell hi va renunciar després de constatar que no tenia el suport de tots els accionistes, i durant els últims dies s’havia ofert el lloc a Jaime Carvajal, que va quedar descartat a l’últim moment.
La versió de Cebrián, segons la qual va ser ell qui va obrir, “a principis d’octubre, de manera voluntària”, el procés de successió, contrasta amb la informació que publicava ahir El Confidencial. El diari digital explica que el president executiu de Prisa havia intentat dimarts un últim moviment a la desesperada per aferrar-se al càrrec i havia demanat al govern espanyol que intercedís davant dels accionistes (principalment Telefónica, el Santander i CaixaBank) perquè aturessin el procés per rellevar-lo. El gest va arribar en un moment en què El País s’ha convertit en un dels principals avaladors de les polítiques de Mariano Rajoy en referència a Catalunya, però, a diferència d’altres vegades, no va tenir l’efecte desitjat.
En tot cas, Cebrián ha aconseguit retenir encara parcel·les importants de poder. D’entrada conserva la presidència d’El País, però a més es convertirà en el president d’una fundació de nova creació que tindrà la finalitat de “salvaguardar” la independència editorial del diari i de la resta de mitjans del grup, “a l’estil del que passa en altres grans mitjans de referència mundial”, segons ell. A la pràctica, això li permetrà incidir en la línia editorial d’El País. A més, entre les funcions d’aquest nou organisme hi haurà la de nomenar el director del rotatiu, de manera que Cebrián tindrà encara un control important sobre el diari.
Quaranta anys de trajectòria
Juan Luis Cebrián (Madrid, 1944) va dirigir El País des de la seva aparició, el 1976, fins al 1988, quan es va convertir en conseller delegat de Prisa. El 20 de juliol del 2012 va accedir al càrrec de president executiu en substitució d’Ignacio Polanco. Al llarg d’aquests cinc anys i mig, la seva gestió ha estat marcada per les greus dificultats econòmiques, fins al punt que les accions de Prisa han perdut aproximadament el 75% del seu valor i el grup s’ha hagut de despendre d’alguns actius importants, com Canal+ o l’editorial Alfaguara. Una de les últimes mesures que havia impulsat Cebrián era la venda de l’editorial Santillana, però es preveu que amb l’arribada de Polanco al capdavant del grup aquesta operació quedi descartada. Ahir la junta general extraordinària va aprovar una ampliació de capital per valor de 450 milions d’euros, que han de permetre estabilitzar la situació financera del grup, que arrossega un deute d’uns 1.500 milions d’euros. A això cal sumar-hi el viratge ideològic que ha experimentat durant els últims anys El País, que ha provocat la sortida de diversos periodistes i articulistes.
Durant la junta d’accionistes d’ahir, Joseph Oughourlian, representant d’Amber (el màxim accionista del grup, amb un 19,3%), va qualificar de “pèssima” la gestió de Cebrián i va assegurar que “el càncer” de l’empresa havia sigut el seu “excés de personalisme”. Malgrat tot, el president executiu abandonarà el càrrec amb un complement de jubilació de 6 milions d’euros i un pla d’incentius, aprovat ahir, per valor d’1,9 milions.
Un home de la casa
La persona que ha generat consens entre els accionistes per substituir Cebrián és Manuel Polanco Moreno, nascut a Madrid el 12 de març del 1961 i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Autònoma de Madrid. Tota la seva carrera l’ha desenvolupat dins de Prisa, on ocupa càrrecs de responsabilitat des del 1991. En una primera etapa va estar vinculat als negocis editorials del grup a Amèrica, però el 1999 va tornar a Espanya i el 2001 es va incorporar al consell d’administració. Va ser nomenat vicepresident executiu el mateix dia que Cebrián accedia a la presidència, i ara el substituirà com a màxim responsable tot i que amb menys atribucions, ja que la seva presidència no tindrà caràcter executiu.
