La manipulació a Canal 9 contada des de dins

ValènciaCamí de complir-se el setè aniversari de l'accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol del 2006, en què van morir 43 persones i en van resultar ferides 47 més, els familiars de la víctimes segueixen reclamant al govern valencià explicacions sobre les causes del sinistre. Cansats d'esperar que l'executiu els doni noves i convincents respostes, l'associació de víctimes de l'accident i la productora Barret Films han elaborat un documental que repassa tot el que s'ha esdevingut des del dia del sinistre.

Cada dia 3 de mes i fins al juliol s'estrenarà un capítol de 0 responsables . El segon d'aquests episodis, titulat L'estratègia del silenci , ha servit per demostrar el que tothom pensava: el govern del llavors president Francisco Camps va ordenar a Canal 9 silenciar l'accident i donar-hi tota la prioritat informativa a la visita del papa, prevista per a uns dies després. El documental ha aconseguit que un membre de l'empresa digui en públic i davant de les càmeres com es va gestar un dels casos de manipulació informativa més importants de la televisió pública valenciana.

Frederic Ferri era editor d'informatius el 2006 i actualment segueix en pantalla com a presentador del canal Nou24. En el vídeo que es pot veure a internet explica que Canal 9 no va interrompre la seva programació per informar de l'accident com sí que van fer altres cadenes perquè "hi havia una decisió des de la línia editorial". Ferri explica com des de la direcció es va comunicar aquesta decisió: "El director de l'informatiu parla amb el director de la cadena i el director de la cadena li marca la directriu i ja està: els primers 14-15 minuts han de ser de la visita del papa". "La cobertura del papa era intocable", afegeix.

El presentador de Canal 9 explica que ell i tantes altres persones van complir les ordres de la cadena per ocultar la dimensió de l'accident. El llavors cap d'informatius, Lluís Motes, "era la corretja de transmissió, però complia ordres", recorda Ferri. "Era el cap visible, però si arriba l'ordre, per exemple, de no donar la xifra de morts, això li arriba a ell perquè ho han manat des de la direcció, i a la direcció li ha arribat l'ordre de Presidència [de la Generalitat Valenciana]", indica.

El mateix Frederic Ferri apunta que Canal 9 no només va ocultar informació, sinó que, a més, era totalment parcial. "La línia de les informacions que sortien estava en la línia del que deia Presidència de la Generalitat i el que deia el portaveu del govern valencià", afirma. El seu testimoni ha posat noms als que van orquestrar aquella manipulació, però també ha estat molt criticat pels qui pensen que en aquell moment Ferri va contribuir al joc.

Malgrat el ressò que ha causat el documental, no és el primer cas acreditat del tracte de favor que habitualment dispensa Canal 9 al govern valencià del PP. Un dels exemples més sonats és que els mitjans públics mai van dir que Camps va estar imputat per "suborn", sinó que sempre es parlava de " cohecho ", tot i que no és la forma correcta en valencià. Els lingüistes de la casa així ho feien saber, però les ordres de la direcció eren dir el suposat delicte en castellà per fer-lo menys comprensible per al públic.

D'altra banda, quan es va celebrar el judici contra Camps, Ràdio 9 va ser l'única emissora que no va emetre les cèlebres converses telefòniques entre l'expresident i Álvaro Pérez, el Bigotes . Els editors dels informatius no consideraven rellevants aquelles trucades, que no deixaven gaire ben parat Camps. Uns mesos abans, el dia de la seva dimissió serà recordat per la prohibició d'emetre en directe la seva renúncia. Obedientment, Canal 9 va acceptar la decisió que havien pres els assessors de Camps de no emetre la roda de premsa ni informar en directe de la dimissió, i va trigar, a més, uns 40 minuts a donar la notícia.

Una altra mostra de la manipulació informativa és que el govern se sabia amb capacitat de decidir en la manera d'informar. La cap de premsa del govern Camps no s'amagava a l'hora de donar instruccions als redactors de Canal 9 sobre com redactar les notícies. En almenys dues ocasions així va succeir, tal com ha pogut confirmar l'ARA.

Totes aquestes pràctiques s'han dut a terme gràcies també a treballadors que han acceptat les regles. En aquest sentit, sembla que els qui més han aixecat la veu i han criticat la manipulació de Canal 9 han acabat al carrer per culpa de l'ERO que ha afectat gairebé 1.200 persones. És el cas, per exemple, del periodista esportiu Vicent Grau, que va deixar de retransmetre els partits del Llevant per secundar una vaga.