Polèmica
Mèdia28/01/2023

Manel Vidal: “Sabia que això podia passar en qualsevol moment”

L'excol·laborador del 'Zona Franca' defensa que el sentit de la seva broma no era dir nazi a ningú

BarcelonaDesprés de dos dies de silenci a Twitter, l’humorista Manel Vidal ha volgut comentar la decisió de TV3 de fer-lo fora del programa Zona Franca arran d’una broma sobre el PSC en què apareixia una esvàstica. “Jo sabia perfectament on em posava, i sabia que això podia passar en qualsevol moment”, comenta l’excol·laborador a la introducció d’un enfilall on defensa no haver dit nazi a ningú i haver jugat només amb un mem d’internet que fa anys que circula. 

Cargando
No hay anuncios

Vidal recorda en l’enfilall com va anar la seva incorporació i recorda que la proposta de fer-li parlar de política no va ser seva, ni tampoc ell hi tenia especial interès: “Vaig acceptar, perquè vaig fer un DAFO ràpid i em va sortir que havia d’acceptar. A mesura que s’apropa el dia de l’estrena del programa em comencen a demanar que no parlem tant de política. Que «obrim el focus». Que a la casa els preocupa la secció, que ara el PSC ha entrat a la CCMA, que per què no parlem d’altres temes”. 

Els altres temes, segons la versió de Vidal, consistien en parlar menys de política catalana o de la independència: “Que parlem de la vorera ampla que ha fet la Colau a Consell de Cent o de la noia de la Complutense que no sé què. O sigui que a partir de llavors m’obligo a parlar de política nacional cada setmana”.

Cargando
No hay anuncios

L’humorista detalla com, a parer seu, la política catalana s’ha degradat. I aclareix el sentit de la seva intervenció: “S’ha de ser molt boomer o molt imbècil per creure de debò que jo vaig dir que el PSC és un partit nazi. Però és que això ja ho sap tothom, simplement tenim gent capitalitzant una falsa ofensa, el PSC fingint indignació i Esquerra i TV3 cedint, perquè és l’únic que saben fer”. Vidal comenta també que “exigir el cap d’un col·laborador és una manera estranya de no voler semblar nazi”. Un dels tuits denuncia la contradicció de contractar un programa transgressor però no defensar les seves apostes: "Volien el molar que et dona un programa «gamberret» sense pagar cap preu. Recular cada vegada que fes falta i a sobre no assumir el cost d’haver reculat. Doncs moltíssimes felicitats".