La manca de política a Telecinco es deia Bertín
Mediaset ha anunciat que Bertín Osborne tornarà ben aviat a les pantalles del seu primer canal, Telecinco. Fa unes setmanes, el conglomerat es posava estupend amb la publicació d’un codi ètic on determinava que no hi podia haver intencionalitat política en els programes de la cadena... a menys que fos en espais estrictament informatius. És a dir: calla, Jorge Javier Vázquez; segueix amb la doctrina, Ana Rosa Quintana.
Amb aquest context, sobta –mode ironia on– que fitxin Osborne, el gran amic mediàtic de Vox fins al punt que el partit el va intentar fitxar. El mateix Osborne que va dir que Abascal era “bona gent”, una persona “espectacular” i que “reia” quan llegia que algú el titllava d’ultradretà. I que firma un programa on l’espectre ideològic dels convidats carrega molt cap a la dreta: Abascal, Albert Rivera, Pablo Casado, Isabel Díaz Ayuso, Alberto Núñez Feijóo, Adolfo Suárez Illana o Arévalo, per esmentar alguns ideòlegs il·lustres de la superdreta.
Suposo que, en l’improbable cas que justifiqués la incorporació d’Osborne, la cadena dirà que es tracta d’un espai d'entreteniment, de buscar el retrat quotidià dels personatges, de converses sobre la vida, etcètera. El cantant mateix s’ha acollit a aquest pobre pretext. “Jo no soc periodista”, deia Osborne en obrir el programa en el qual rebia Abascal, Rivera i Casado, previ a les eleccions del 28-A, el 2019. Però és que, al final, tot és política. Política era, per exemple, que el de Vox es presentés amb uns pebrots farcits de quinoa a casa seva i aclarís, de seguida, que els havia cuinat la seva dona. Que per a alguna cosa hi són a la vida, hombre, les dones! Osborne, esclar, no li va preguntar pel racisme, ni pels 83.000 euros anuals que cobrava per presidir una fundació sense activitats ni treballadors. Vendre la idea de l’asèpsia política en una televisió amb múltiples vincles amb el govern de l’Estat és una estafa. Parafrasejant Joan Fuster, tota televisió que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
