‘El día de mañana’ torna els falangistes als carrers de Barcelona
Mariano Barroso roda l’adaptació per a Movistar+ de la novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón
BarcelonaEn el tros de carrer que separa l’Institut d’Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de Medicina un grup de falangistes passa cuita-corrents brandant banderes preconstitucionals i cridant “ Viva Franco! ” i “ Viva Espanya! ”. Una escena que és rebuda amb estupor pels vianants que passen pel carrer del Carme, que no acaben d’entendre què és el que passa i, en alguns casos, no poden evitar escridassar el grup d’homes que, en realitat, són extres d’ El día de mañana, la sèrie sobre la Barcelona tardofranquista que Mariano Barroso està rodant per a Movistar+.
La ficció és una adaptació de la novel·la homònima d’Ignacio Martínez de Pisón, un llibre que explica la història de Justo Gil (Oriol Pla), que arriba a Barcelona des de l’Aragó durant els anys 60 per buscar-se la vida, però també per trobar ajuda mèdica per a la seva mare, que està malalta. La seva ambició el farà convertir-se en confident de la Brigada Social, la policia política del règim. Per al director, El dia de mañana és el relat de la recerca d’identitat del Justo però també de Barcelona, una ciutat que començava a despertar-se.
Domingo Corral, director de ficció de Movistar+, assenyala que un dels motius pels quals van decidir tirar endavant la sèrie va ser el període històric que reflecteix, que segons la seva opinió ha sigut poc explorat per la ficció televisiva. “El tardofranquisme no és una època que s’hagi plasmat en l’audiovisual. En el seu moment per la censura i, després, en la Transició, no es va mirar enrere perquè no interessava:assistim a una Espanya que està morint i una altra que neix”, explica Fernando Bovaira, productor executiu de la sèrie.
La mirada dels altres
Una de les singularitats de la sèrie, i també de la novel·la, és que la vida del Justo està explicada a partir de les vivències dels altres personatges que l’envolten, com Carme Román (Aura Garrido), una aspirant a actriu, i Mateo Moreno (Jesús Carroza), policia de la Brigada Social. Tots tres comparteixen el fet de ser orfes i de “tenir moltes ganes de viure”, explica Oriol Pla, que afegeix que el Justo es mou per les seves ànsies de triomfar, tot i que no sap en què.
Com a contrapunt d’aquests tres personatges, que representen l’Espanya que està a punt de néixer, hi ha Hermenegildo Fonseca (Karra Elejalde), que arriba a Barcelona per fer-se càrrec de la comissaria de Via Laietana. Ell és l’exemple de la resistència als canvis, un policia de la vella guàrdia que crea una cèl·lula paramilitar per lluitar contra l’aperturisme. “Ell és molt crític amb el govern, li sembla poc contundent perquè veu que són els últims moments del règim”, diu Elejalde, que assenyala que Fonseca és, a més, un personatge especialment culte, apassionat de Mozart, Yukio Mishima i Marcel Proust.
Més enllà del retrat generacional, la sèrie avança moguda per una història d’amor convulsa, la que lliga la Carme i el Justo. “És una relació que va més enllà del fet de ser parella o no, és una connexió que tenen ells que ho travessa tot durant tota la seva vida”, detalla Aura Garrido.
Una sèrie lliure de judicis
“La nostra missió no és valorar si la Transició va ser correcta o no, és més el retrat dels personatges”, remarca Mariano Barroso, que afegeix que l’essència de la sèrie són les contradiccions de tots els personatges, que no és defineixen com a éssers amb consciència política.
“Per a cada un d’ells el moment polític i social representa una cosa diferent: per al de Karra Elejalde és l’enfonsament d’Espanya, mentre que per al d’Aura Garrido el país està naixent. Nosaltres no jutgem”, assenyala Barroso. “Qui s’ha de formar l’opinió és l’espectador”, sentencia el director.
A l’espera de la primera sèrie en català de Movistar+
Que l’escenari d’El día de mañana sigui Barcelona propicia que hi hagi “petites ràfegues de català”, segons explica Barroso, que assenyala que aquests incisos corren a càrrec de personatges com el tiet de la Carme, interpretat per Pep Cruz. Fer una ficció en català és un projecte que Movistar+ acaricia des de fa temps, tot i que de moment encara és a les beceroles.
Segons explica Domingo Corral, la idea segueix sent una de les prioritats de la plataforma, que té un projecte en desenvolupament amb una productora catalana, tot i que no avança a la velocitat que agradaria al director de ficció de Movistar+. “La voluntat de fer una sèrie en català hi és i tinc moltes ganes d’explicar el projecte”, assegura Corral.
“El desenvolupament és lent, però això afecta qualsevol sèrie, sigui en català o no”, diu Corral, que explica que van dedicar dos anys ha confeccionar el guió d’ El día de mañana.
