Maltractant la salut mental des de la premsa

Tuit –ja esborrat– de Yo dona, el suplement femení d'El Mundo: "Res més lleig que posar-se un tirant i deixar veure un braç poc definit. Sense arribar a la perfecció de la reina Letícia, els teus braços poden estar notificats sense morir en l'intent". Bé, a mi sí que se m'acut com a mínim una cosa més lletja encara: promoure els trastorns de conducta alimentària gràcies a acomplexar les dones pel seu cos.

A vegades són els mateixos psicòlegs els qui minen la moral dels malalts. Aquest mateix cap de setmana, La Vanguardia entrevistava Rafael Santandreu. Com acostuma a fer, parlava de les pors com si es poguessin desfer amb quatre consells fàcils i un canvi d'actitud. És el mateix psicòleg mediàtic que, fa un temps, a El Mundo, va aconseguir col·locar el titular "La depressió te la provoques tu; només si t'hi esforces molt aconseguiràs deprimir-te". També al mateix mitjà, temps després, va colar: "El 95% dels ansiolítics estan mal receptats i mal consumits". I també és qui va anar al programa Late motiv, d'Andreu Buenafuente, amb un guió tancat sobre les preguntes que volia que li fessin. El presentador el va desemmascarar en directe, però m'imagino que l'estratagema li devia haver funcionat en algun altre mitjà.

La depressió pot tenir moltes causes, entre les quals genètiques i hormonals. Els mitjans haurien d'evitar difondre una visió d'aquesta malaltia que quasi la retrata com una frivolitat del pacient. Les teràpies cognitivoconductuals com les que practica Santandreu –com ara l'EMDR– estan discutides per una part de la professió, però també hi ha estudis que n'avalen l'efectivitat, sobretot per a casos poc greus. A partir d'aquí, hi ha un món entre donar-li el benefici del dubte i comprar acríticament el seu discurs de Mr. Wonderful. La bateria de preguntes, l'edició posterior i la tria de titular són fonamentals.