Dimecres a la tarda començava Malas lenguas, una de les grans estrenes de la temporada de la televisió pública espanyola.S'estrenava simultàniament aLa 1 i La 2, per subratllar la importància de l’aposta. Presentat per Jesús Cintora, es tracta d’un format d’actualitat, de més de dues hores, a mig camí entre la tertúlia i el panel show, que combina una mirada incisiva sobre les notícies del dia amb reporterisme i humor. Cintora estrenava el programa donant les gràcies a la seva mare, gairebé com si recollís un premi, encantat d’haver-se conegut. El presentador peca d’una vanitat intrèpida, com si fos l’únic que gosa dir les coses pel seu nom. S’atorga una arrogància periodística una mica passada de voltes. “No todo el mundo se alegra de que estemos aquí”, lamentava. I denunciava que abans de començar ja se'ls havia cancel·lat el compte a les xarxes socials i que l’extrema dreta havia increpat una reportera del programa. Una estratègia que se suposa que ha de servir per vendre la valentia informativa.
El presentador està envoltat de tertulians televisius habituals que, teòricament, han d’avalar una hipotètica equidistància ideològica. Però el programa té un biaix marcadament socialista. El discurs està enfocat a combatre sense complexos la dreta i l’extrema dreta, tot i que, per fer-ho, cau en uns recursos tòpics, fàcils i perillosos. Cintora envia les reporteres més incisives a trobades de la Fundación Francisco Franco, on hi ha ponents que fan apologia del dictador i venen marxandatge de la Falange. També recullen les intervencions més abrandades de Jiménez Losantos per sucar pa en els seus disbarats. El plantejament acaba abocant el programa a l’efecte contrari. En comptes de combatre l’extrema dreta, li acaba donant espai per promocionar-se i fer-se la víctima de la televisió pública. El programa busca el conflicte i va a la recerca dels reductes sòrdids de la caspa més inquietant. Amb l’excusa de combatre les fake news acaben donant repercussió a les teories més esperpèntiques. Uns putxinel·lis de pelfa furguen en les polèmiques d’Isabel Díaz Ayuso, Santiago Abascal i José Luis Martínez-Almeida. El resultat és un programa eminentment madridcentrista, que es limita a recollir els debats de la capital, i amb un contingut profundament ideològic, amb un to entre crispat, repel·lent i forçadament humorístic. “No os tenemos miedo”, diu Cintora mirant a càmera, desafiant els feixistes que carreguen contra el programa i les seves reporteres. “Nosotros solo queremos hacer periodismo”, diu esperant una medalla.
L’estrena va tenir l’energia d’un programa preparat durant setmanes, però és obvi que el dia a dia li passarà factura i haurà d’anar a remolc dels continguts més tòpics dels magazins de tarda. Malas lenguas ha confós el debat amb la intensitat, la pluralitat amb una simple posada en escena, i més que combatre la dreta i les fake news les necessita i se n’alimenta.
