Un mal diumenge per a Plácido Domingo

Salvados va ficar de ple el dit a la nafra amb Plácido. Un secreto a voces. El programa de Fernando González Gonzo va viatjar als Estats Units per entrevistar-se amb dues de les víctimes assetjades pel tenor, la seva advocada i un exresponsable del sindicat que va investigar les denúncies contra el cantant. Un treball periodístic magnífic. En primer lloc, per la tenacitat d’aconseguir que les dones que van donar la cara en el seu moment per assenyalar el tenor tornessin a parlar davant de la càmera explicant els seus casos. En segon lloc, per l’enfocament en l’estructura del relat. Es posa l’atenció en Plácido Domingo però el guió manté alhora una mirada més global sobre els assetjaments i els abusos de poder. En tercer lloc, per la qualitat dels testimonis escollits per abordar el cas. Comunicaven molt bé, i el guió de les entrevistes tenia molt clar el fil conductor del programa i el que volia explicar.

Quan un programa està treballat i arriba a l’essència d’allò que és important transmetre a l’audiència no necessita donar-ho tot mastegat. Molts aspectes quedaven implícits i confiaven que l’espectador sabés llegir entre línies. Un dels més evidents va ser com, a través de les diferents víctimes de Domingo –Patricia Wulf, Luz del Alba Rubio, la cantant anònima i les que van intervenir a través del telèfon–, apareixien els patrons de conducta del tenor a l’hora de relacionar-se amb les dones amb pretensions sexuals. Salvados no necessitava comentar les coincidències perquè era el mateix espectador qui lligava caps. Totes elles recordaven que Plácido Domingo anomenava rivals els seus marits. No hi donaven una importància especial, però quan era la tercera vegada que senties l’anècdota en les diferents converses, era inevitable fixar-s’hi. L’entrevista a Debra Katz, l’advocada del Me Too, va ser molt pedagògica. Gonzo va exposar-li els arguments que habitualment es llencen contra les dones que denuncien assetjaments i abusos. Katz va ser concisa i contundent en les respostes. La lletania del “no hi ha proves” o “no l’han portat a judici” es desfeia davant dels raonaments que utilitzava l’advocada. Era molt interessant, a més, entendre quins són els mètodes que s’utilitzen per contrastar la versió de les víctimes, sotmetent-les fins i tot a una màquina per detectar mentides.

Salvados va revelar de quina manera els sindicats exerceixen de mediadors entre abusadors i víctimes, però amb pactes econòmics pel mig que sovint resten transparència al procés. El programa va mostrar les diferències entre els Estats Units i Espanya a l’hora de gestionar aquests casos i la manera de protegir les víctimes i va fer evident el llarg camí que encara hi ha per recórrer en aquest sentit. Tant la conversa entre periodistes especialitzats com l’enquesta als assistents a un recital de Plácido Domingo va servir per retratar, precisament, quins són els estereotips masclistes, les estigmatitzacions i la ignorància que encara s’han de superar.

Plácido. Un secreto a voces va ser categòric i ferri en el seu relat. Tant, que segur que, com a mínim, el Salvados li va proporcionar a Domingo un mal diumenge.