Majordoms digitals: l’altaveu que escolta
L’experiència domèstica amb els assistents Amazon Alexa i Google Assistant és prometedora, però encara està en una fase incipient i resulta confusa
Amb l’activació del servei Alexa per als clients espanyols per part d’Amazon, des d’aquesta setmana ja tenim a l’abast els principals majordoms digitals del mercat, on des de fa temps ja hi havia Siri d’Apple i fa uns mesos es va incorporar Assistant de Google. La cara més visible d’aquests serveis són els altaveus connectats, sovint anomenats intel·ligents, que ofereixen les mateixes empreses: Amazon ha desembarcat amb els quatre models de la seva gamma Echo, des del petit Dot fins al Show amb pantalla incorporada, i diversos accessoris, i els promociona amb descomptes de llançament. Algunes operadores de telefonia venen a terminis els Home de Google.
Es tracta d’un mercat encara molt incipient: el trimestre passat es van vendre al món uns 12 milions d’aquests dispositius, només un per cada 30 smartphones. Però també en creixement: el parc d’unitats en funcionament s’ha duplicat en un any, i l’ús dels serveis no farà més que augmentar perquè totes les marques d’altaveus i auriculars, des de Sonos fins a Harman, passant per Bose i Sony, inclouen ja en els seus models nous la possibilitat d’interactuar amb ordres de veu amb la majordoma d’Amazon, la de Google o les dues i, a través d’elles, amb milers de dispositius domòtics i serveis de contingut digital.
En realitat, els dispositius específics no valen gaire com a altaveus per escoltar música; per la seva mida, en el millor dels casos serveixen per sentir-la de fons, però la seva funció és sobretot dialogar amb la respectiva majordoma digital. La majoria porten una sortida minijack per endollar-los a un equip convencional o bé s’hi poden connectar sense fils, per Bluetooth. Això sí, us permeten enviar la música del vostre Spotify, o un altre servei de música en streaming, als altaveus connectats que feu servir habitualment.
La possibilitat d’interactuar amb serveis i dispositius mitjançant ordres de veu, sense haver de prémer botons en una aplicació, és temptadora. Per exemple, Alexa s’ha convertit en la meva calculadora habitual i em fa totes les conversions de divises. Ara bé, l’àmbit d’actuació es limita a l’habitació on hi ha l’aparell; si voleu prescindir del telèfon en un pis gaire gros o en una casa unifamiliar us caldrà comprar-ne més d’una unitat.
Tampoc està del tot resolt l’aspecte de la convivència familiar. Amazon encara no ha activat aquí la funció d’Alexa que, previ entrenament, permet als seus altaveus distingir entre les veus dels diversos habitants d’una casa i executar les ordres en conseqüència. Google sí que ho ha fet, però jo encara no he aconseguit que em reciti les cites de la meva agenda, i quan la meva dona li demana que posi a la tele un episodi de Netflix ho fa amb el meu perfil d’espectador, no amb el seu.
Google Home és, en canvi, formidable per formular verbalment les mateixes consultes que faríem al cercador amb l’ordinador. Quan li pregunto quin dia es va estrenar la pel·lícula Bohemian Rhapsody i el nom real de Freddie Mercury em respon amb un aplom impressionant “24 d’octubre” i “Farrokh Bulsara”, respectivament. I, si m’interesso per vols entre l’Havana i Barcelona al mes de març, m’informa que ha trobat bitllets per poc més de 700 euros. Alexa no se’n surt tan bé amb les cerques d’internet.
La clau de l’ús d’aquests aparells es troba en les aplicacions ( skills, en terminologia d’Alexa). I en aquest aspecte encara estan molt verds. Per exemple, si li demano a Google Home que em posi Orphan black al televisor Samsung, a la pantalla apareix l’episodi que estava veient la nit anterior a l’iPad, exactament al mateix punt on el vaig deixar. En canvi, no m’entén quan li demano que posi la HBO i em diu que Prime Video d’Amazon encara no està disponible. Igualment, quan li demano que m’ensenyi al televisor la imatge de la càmera Nest de videovigilància que tinc a l’entrada de casa m’informa que està apagada -com ha de ser, perquè l’aplicació de Nest sap que soc a dins- però no l’encén automàticament.
En general, la integració amb dispositius de tercers és confusa. Alexa preveu més de 20.000 models diferents, quatre vegades més que Google Assistant, però en uns casos es configuren des de l’aplicació de la majordoma i en altres des de la del producte de tercers.
El contingut i els serveis amb què Alexa s’ha estrenat aquí també són poc més que experiments. Diversos mitjans de comunicació ofereixen butlletins informatius, com fa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, però la portada de Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio és la de les vuit del matí, de manera que si li demano escoltar-la (“Alexa, dame las noticias ”; ni l’assistent d’Amazon ni el de Google parlen català) quan em llevo abans de les set, la que sento és la del dia abans. L’aplicació de Renfe per a Alexa em recita els horaris de l’AVE, però no li puc demanar a quina hora surt de Cardedeu el següent tren de Rodalies cap a Barcelona. La de Burger King em deixa demanar amb la veu un menú Whopper, un Long Chicken o un Doble Cheese Bacon XXL, però no un Steakhouse. I Google Assistant sap que sovint vaig als estudis de Catalunya Ràdio i a la redacció de l’ARA, però només m’indica el temps de trajecte en cotxe.
Superada la fase inicial d’enamorament amb les ordres de veu, la utilitat d’aquests altaveus connectats depèn en gran mesura de la quantitat de dispositius compatibles que tingueu a casa. Les possibilitats d’automatització són molt àmplies: amb una ordre “ Me voy a dormir ” (en espanyol, insisteixo) podeu fer que s’apaguin la tele i els llums, s’abaixin les persianes i es tanqui la porta... sempre que tingueu televisor, llums, persianes i pany compatibles. Sabent-ho, és probable que ho tingueu en compte la pròxima vegada que hàgiu de renovar algun d’aquests elements. Pel camí, marques com Belkin, Samsung Smart Things (mitjançant Vodafone), la mateixa Amazon i moltes altres venen endolls i sensors per dotar de connectivitat els electrodomèstics existents.
També sorgeixen casos d’usos nous. Amb els Echo d’Amazon puc fer trucades de veu a tots els meus contactes que siguin usuaris d’Alexa, afegint un altre canal de comunicació als que ja tenia. I fins ara no havia fet servir mai la funció de lectura en veu alta dels llibres electrònics Kindle, però quan Seat activi demà Alexa al meu cotxe potser començaré a demanar-li (en espanyol) que em llegeixi el recull d’articles d’Umberto Eco que vaig deixar a la tauleta de nit.
Resumint, abans de regalar-vos per Nadal un d’aquests altaveus connectats us aconsello que proveu uns dies l’experiència amb l’aplicació mòbil corresponent per comprovar si us resulta prou satisfactòria.