La ‘màfia de PayPal’ desembarca a Twitter

El consell d’administració de Twitter té des d’aquesta setmana un nou membre: el multimilionari Elon Musk, l’home més ric del món segons la nova edició del rànquing que publica la revista Forbes. Parag Agrawal, conseller delegat, donava dimarts en un tuit la benvinguda a Musk com a conseller que ocuparà el seient que li correspon com a principal accionista de l’empresa, condició adquirida amb la compra del 9,2% de les accions. Aquesta operació data de mitjans del mes passat, però es va fer pública el dilluns 4 d'abril, un cop notificada a l’organisme dels EUA que regula el mercat de valors. Des d'aleshores, alguns treballadors han mostrat la seva alarma en els butlletins interns de comunicació, fins al punt de forçar que el director general de la plataforma, Parag Agrawal, hagi convocat una reunió per asserenar els ànims de la plantilla i resoldre dubtes.

La inversió de Musk en el capital de Twitter és de 2.900 milions de dòlars (uns 2.600 milions d’euros), si més no al preu que les accions tenien el divendres 1 d’abril. Una minúcia si es comparen amb el patrimoni de 280.000 milions que Forbes adjudica a Musk. Però és que a sobre el simple fet d’invertir-hi li ha sortit a compte: al fer-se pública la compra, la cotització de Twitter es va disparar més d’un 25%, de manera que s'han revaloritzat totes les accions, incloses les que Musk acaba de comprar.

Tot i això, el perfil inversor de Musk no sembla indicar un interès especial pel rendiment purament financer. Pràcticament totes les seves iniciatives empresarials –siguin els cotxes elèctrics de Tesla, els coets de SpaceX (amb la xarxa StarLink d’internet via satèl·lit), les energies renovables de SolarCity, els sistemes de transport d’Hyperloop i de Boring Company o la neurotecnologia de Neuralink– compten amb la seva implicació directa en el dia a dia de la gestió. Twitter, en canvi, seria més aviat un vehicle promocional i de màrqueting per a totes les altres iniciatives, que el multimilionari pretén orientar com més li convingui. Així, qui hagi llegit els tuits de Musk sobre l’enviament d’antenes de StarLink a Ucraïna per mantenir la connectivitat durant la invasió russa el pot considerar poc menys que un heroi, malgrat que en realitat les ha pagat USAID, l’agència dels EUA per a la cooperació internacional, com ha revelat el Washington Post.

Sense anar més lluny, quan la seva vinculació a Twitter ja era pública, Musk va preguntar en una enquesta si la plataforma hauria d’afegir un botó que permeti modificar el contingut dels tuits un cop publicats. El 70% dels gairebé quatre milions de respostes van ser afirmatives, i al cap de poques hores Twitter va confirmar que treballa en aquesta funció..., assegurant, això sí, que portava mesos preparant-ho. Prèviament, Musk havia demanat a la seva parròquia si consideraven que Twitter limita massa la llibertat d’expressió, i també se li va dir majoritàriament que sí.

Molts van interpretar que aquella enquesta indicava la intenció de Musk de marxar de Twitter per crear una xarxa social pròpia, però ara sabem que la va formular quan ja havia comprat les accions de l’empresa, de manera que no tenia cap intenció de renunciar als seus 80 milions de seguidors –sí, un de cada quatre tuitaires el seguim–. Segur que tenia molt present el fracàs de Donald Trump amb Truth Social, la xarxa que l’expresident va crear després que les grans plataformes –Twitter inclosa– l’expulsessin per la seva conducta durant l’assalt al Capitoli de Washington el gener del 2021.

Entrada en acció

La meva referència a Trump no és anecdòtica. Les consultes d’Elon Musk a la seva audiència indiquen clarament la seva incomoditat amb la capacitat de les plataformes digitals per orientar el discurs públic. Dit d’una altra manera, no li agrada que algú altre decideixi què és el que pot dir i el que no. Aquesta posició vagament llibertària és compartida, a més de per l’expresident, per altres membres d’un influent col·lectiu de multimilionaris del qual Musk forma part. Es tracta de l’anomenada màfia de PayPal, on hi ha una vintena d’antics empleats de l’empresa de pagaments digitals –nascuda a partir de X.com, creada precisament per Elon Musk– que van marxar-ne quan va ser comprada per eBay, i amb les fortunes que van rebre van fundar noves empreses digitals d’èxit. Així, a més de Musk, el grup inclou entre d’altres els enginyers Steve Chen, Chad Hurley i Jawed Karim, creadors de YouTube (venuda a Google); Roelof Botha, soci de la firma d’inversions Sequoia Capital; Russel Simmons i Jeremy Stoppelman, confundadors de Yelp, i significativament Reid Hoffman, creador de LinkedIn; i Peter Thiel, ex conseller delegat de PayPal, considerat informalment el padrí del grup.

Tant Hoffman com Thiel es caracteritzen per les seves posicions neoliberals en diversos aspectes, que van des de la fiscalitat fins al poc respecte pels drets laborals o la privadesa dels ciutadans. En aquest sentit, una de les empreses de Thiel és la discreta Palantir Technologies, que presta serveis de gestió i anàlisi de dades massives a governs, exèrcits i cossos de seguretat, i s’ha vist implicada en diverses controvèrsies sobre els biaixos dels seus algoritmes. A títol personal, Thiel va ser un donant important en la campanya presidencial de Donald Trump i un dels seus assessors principals en matèria empresarial. L'empresari és conegut pel públic per haver ensorrat financerament el grup Gawker Media (editor de blogs com Gizmodo, Jalopnik, Kotaku i LifeHacker) en venjança per haver fet pública la seva homosexualitat. Un desig per controlar el discurs que, fins a cert punt, comparteix amb Musk, que fa pocs mesos es va oferir –públicament, això sí– a comprar el perfil de Twitter @ElonJet, que rastreja els desplaçaments del seu avió privat.

No trigarem a veure en què s’acaba traduint la flamant influència d’Elon Musk en el funcionament de Twitter. En tot cas, el context l’ha posat Jack Dorsey, el cofundador de Twitter que va deixar fa poc el lloc de conseller delegat. Dorsey ha declarat que enyora l'internet descentralitzat dels orígens, amb els fòrums d’Usenet, els xats d’IRC, els blogs i la web oberta, i deplora que hagi acabat fagocitada per les plataformes tancades d’empreses privades com la que ell va fundar. Esclar que renegar de la teva pròpia creació resulta menys admirable si en conserves al voltant d’un 2,5% del capital.