Madrid es marca un "No em consta" amb l'espionatge massiu

El Madrid polític no hauria de poder-se desentendre de l'acusació d'haver espiat amb motivacions exclusivament polítiques. En el minimíssim dels casos, ha d'exigir arribar al fons de l'assumpte, si les víctimes formen part –ni que sigui a pesar seu– de l'aparell administratiu de l'Estat. El mateix passa amb el Madrid mediàtic. Només El País recull en primera pàgina l'assumpte (i dilueix la responsabilitat de Sánchez explicant que els espiats són "els quatre últims presidents catalans"). L'Abc ho dona tan sols a l'interior, mentre que La Razón ho fa només a l'edició catalana –no fos cas de pertorbar la calma del seu lector general– en uns baixos sense foto i on diu que l'espionatge és només "suposat", tot i les proves aclaparadores. I El Mundo, al paper, directament no ho dona. Mentrestant, a Catalunya l'afer és el principal tema a tots els diaris excepte El Periódico, que ho deixa en un mòdul menor.

El cas més paradigmàtic és el de l'Abc, perquè justament un dia abans havia dedicat la seva portada al tema: "La Moncloa fa servir algoritmes per controlar la imatge de Sánchez". Això d'invocar la paraula algoritme com si fos una cosa fosca, propera a la màgia negra, fa riure una mica: a qualsevol que hagi ingressat sense traumes al segle XXI li sona igual d'extemporani que si llegís el titular "La Moncloa fa servir calculadores per elaborar els pressupostos de l'Estat". Però és significatiu que un Dilluns de Pasqua obrin amb aquest tema menor, i un espionatge massiu que compromet (de nou) l'atrotinada qualitat democràtica espanyola no mereixi ni que sigui un petit raconet. Els únics espies que interessen a Madrid són els pobres sociolingüistes que intenten fer estudis als patis de les escoles, amb l'inacceptable mètode de parar l'orella i apuntar en una llibreta, sense noms, quines llengües parla la canalla. Minsa SPECTRA catalana!