ESPECIAL ARA
Mèdia09/10/2011

Aquest diumenge 9/10/11, un ARA de col·leccionista dedicat a Miró

L'obra de l'artista català il·lustra totes les notícies i reportatges del diari. L'especial es fa com a preludi de l'exposició retrospectiva 'L'escala de l'evasió', que mostrarà l'obra política del pintor a la Fundació Miró a partir del 16 d'octubre

Ara
i Ara

BarcelonaUn ARA de col·leccionista. Un diàleg entre l'obra de Miró i l'actualitat. L'ARA dedica l'edició d'aquest diumenge a l'univers Miró aprofitant l'exposició retrospectiva 'L'escala de l'evasió', que arriba el 16 d'octubre a la Fundació Miró. Totes les notícies i reportatges que es publiquen en aquesta edició especial estan il·lustrats amb una obra de Joan Miró, no hi ha cap altre tipus d'imatge en tot el diari.

Inscriu-te a la newsletter La carrera per ser la millor sèrie de l'anyTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La portada està il·lustrada amb Flama amb l'espai i dona nua, una obra de Joan Miró de 1932 que reflecteix l'esperit de revolta interna de l'artista.

Cargando
No hay anuncios

El mateix esperit ressegueix totes i cada una de les planes del diari. Les dues primeres planes de Cultura estan dedicades a l'èxit que està tenint l'última novel·la de Jaume Cabré. El reportatge de Jordi Nopca es titula: 'Jo confesso', el fenomen de la tardor. I està l·lustrat amb 'L'esperança del condemnat a mort', tres pintures imponents arran de l'execució de Salvador Puig Antich.

Les claus d'avui, les dues planes que obren el diari, i Passi-ho bé, les que el tanquen, no se n'escapen i també estan il·lustrades amb quadres del pintor. Cap a l'arc de Sant Martí (1941) és el quadre escollit per il·lustrar la previsió del temps de Marc Candela.

Cargando
No hay anuncios

"Miró és ideal per recordar-nos el nen que tenim dins", diu Juanjo Sáez en la seva vinyeta. Els Òscars desafien les imatges imponents amb un particular "homenatge a Miró, segons dos estudiants de la Logse".

Amb la tria d'experts

Cargando
No hay anuncios

La tria de les obres es fa establint relacions temàtiques o estètiques entre els continguts i la peça triada, un vincle més directe o indirecte segons els casos. Algunes de les peces han estat seleccionades pels periodistes de l'ARA especialitzats en arts plàstiques i d'altres són eleccions de personalitats del món de la cultura.

Participen en aquesta tria, entre d'altres: Frederic Amat, Vicenç Altaió, Daniel Giralt-Miracle, Ferran Mascarell, Rosa Maria Malet, Carles Santos, Perejaume, Oriol Bohigas, Teresa Montaner, Fèlix Fanés i Pilar Parcerisas.

Cargando
No hay anuncios

Per què es fa aquest especial?

L'objectiu de l'ARA amb aquesta edició especial és difondre l'univers mironià i, especialment, la seva obra política, objecte de l'exposició retrospectiva que la Fundació Miró prepara per inaugurar el 15 d'octubre i que s'obrirà al públic el dia 16. Estarà oberta fins al 18 de març i es titula L'escala de l'evasió. La formen 150 peces d'un període que va des del 1917 fins al 1974.

Cargando
No hay anuncios

Les perles de la mostra. Entre les peces més destacades de l'exposició, hi ha:

  • Hort amb ase, 1918
  • La Masia, 1921-1922
  • La terra llaurada, 1923-24
  • Paisatge català (El caçador), 1923-24
  • Gos bordant a la lluna, 1926
  • Natura morta del sabatot, 1937
  • 7 peces de la sèrie Constel·lacions, 1940-1941
  • Blau I, Blau II, Blau III, 1961
Cargando
No hay anuncios

8 pàgines de Miró 100%

A més d'il·lustrar totes les notícies amb obres de Miró, el tema del dia està dedicat a l'artista. Seran 8 planes on podreu trobar aquests reportatges:

Cargando
No hay anuncios
  • Diccionari Miró: l'artista explicat per ell mateix, a través d'extractes d'entrevistes i cartes del seu epistolari.
  • El mercat de l'art Miró
  • L'alfabet dels signes Miró
  • Els llocs Miró dels Països Catalans: Barcelona, Mont-roig i Palma
  • Entrevista amb un dels seus néts, Emilio Fernández Miró
  • Una biografia resumida de l'artista i l'apartat Els cromos dedicat a anècdotes sobre la vida del pintor.
  • El Miró mediàtic: l'autoafirmació tranquil·la
  • I a més, article d'opinió del crític Fèlix Fanés