Lucía Etxebarria justifica la seva entrada a 'Campamento de verano' perquè deu "una pasta" a Hisenda
Admet que és un "programa escombraria i sensacionalista", però assegura que guanyarà més diners en una setmana que amb el seu últim llibre
BarcelonaL'escriptora Lucía Etxebarria ha justificat a través d'una entrada en un blog la seva decisió de participar al programa de Telecinco 'Campamento de verano', un espai que ella mateixa reconeix que és "un programa escombraria i sensacionalista" que ha "criticat milions de vegades". Però assegura que té un motiu molt clar per haver fet una "bogeria" com aquesta: "Dec una pasta a Hisenda", reconeix.
Segons ella, "no és que sigui pobra de solemnitat", però no pot aconseguir "de la nit al dia" la quantitat que li demanen i que, assegura, deriva d'una "presumpta irregularitat" que no ha comès. La seva primera intenció era posar casa seva com a aval, però afegeix: "És la casa on viu la meva filla i no vull arriscar-me a perdre-la si les coses vénen mal dades". Per això, admet que va estar a punt d'apuntar-se a 'Acorralados' –un format similar que Telecinco va emetre el 2011 i que té previst repetir enguany–, però que finalment hi va renunciar.
Amb tot, quan li van oferir la possibilitat d'unir-se a aquest nou programa, va accedir-hi per no haver de demanar diners a la seva mare. "La meva mare –explica– només em va demanar una cosa: que no m'emboliqués amb ningú estant al campament i que no ensenyés mai els pits. Ho vaig prometre i ho compliré".
Etxebarria assegura que va prendre la decisió "per instint", sense meditar-ho, i que no està "gaire segura" de si va prendre la decisió correcta". "No estic particularment contenta amb la decisió que he pres, però crec que era la via més ràpida", continua, i ho exemplifica: "El que em paguen per una setmana supera el que em van pagar per 'Liquidación por derribo', un llibre que vaig trigar uns quants mesos a escriure".
L'escriptora és conscient que la decisió que ha pres li costarà "molts problemes" i "molts atacs", i admet que és "incoherent" i que "sembla poc digna". "Però la dignitat –raona– no és una qüestió externa, es porta a dins. I per mi la dignitat consisteix a garantir que la meva filla no perdrà casa seva". I conclou: "He anat al campament perquè, tal com estaven les coses, no hi havia cap altre remei".