Loteria primitiva i suïcidi col·lectiu d’estadístics

Diuen que la loteria és l’impost que taxa la ignorància en matemàtiques. És a dir, que si un és capaç de visualitzar les exigües probabilitats d’endur-se una picossada milionària, el més assenyat que pot fer és invertir aquells eurets en una orxata ben fresca. La frase és certa i efectista, però no compta l’imponderable de la il·lusió, per vana que sigui, que és el que es paga en realitat. I, des d’un punt de vista estrictament comptable, el mecanisme és que aquella petita contribució setmanal no et farà més pobre i una eventual campanada et canviaria del tot la situació. En tot cas, alguns mitjans exploten aquesta ignorància matemàtica i sedueixen amb les males arts dels pescaclics els lectors fent-los creure que hi ha una estratègia possible en aquest joc enterament d’atzar. 

Mirem aquest titular d’El Español: “Aquests són els números que ha de jugar a la Primitiva per tenir més opcions de ser milionari, segons l’estadística”. Deixem deu segons de respecte per sentir el so de milers d’estadístics tirant-se per la finestra després d’arrencar-se els ulls al llegir aital aberració. Aquesta disciplina matemàtica analitza el que ha passat, però si el fenomen en qüestió és atzarós, tota la història prèvia no ens dona ni una sola pista per saber què passarà a continuació. La moneda pot haver sortit cara 5.438 vegades seguides. Però al pròxim intent la creu té encara el mateix 50% de probabilitats (si és un llançament veritablement aleatori, sense factors que ajudin un resultat o l'altre, s’entén). Fa uns dies vaig rebre el correu d’una casa d’apostes venent-me el tema de tan barroera manera. Em va fer mandra contestar el que em semblava un insult a la intel·ligència. Però hi ha qui assumeix insultar les meninges dels seus lectors, en nom d’un grapat de clics.