El ‘lose-lose’ de la BBC amb Gaza

Un documental narra l’experiència dels nens palestins a Gaza. Un cop ja l’ha emès, la BBC descobreix que un dels narradors, un adolescent de catorze anys, és fill d’un ex alt càrrec de govern de Hamàs. La corporació britànica retira la peça i uns centenars de periodistes i documentalistes envien una carta conjunta protestant contra la decisió. Cal tenir en compte que el govern britànic inclou Hamàs en la seva llista oficial d’organitzacions terroristes. Com que la mare del noi va rebre una compensació –no n’ha transcendit l’import, però algunes fonts suggereixen que són pocs diners– a la BBC li ha agafat el cangueli que, en el conflicte internacional més polaritzat del món, es pugui dir que està finançant el terrorisme. Els professionals de l’audiovisual que s’han significat en contra de la censura hi veuen racisme i creuen que el parentiu del nen no anul·la necessàriament el valor del seu relat. I recorden que ja han mort 13.000 infants per la resposta israeliana a l’atac de Hamàs de l’octubre del 2023. La BBC té mala peça al teler, perquè prengui la decisió que prengui irritarà el bàndol contrari.

Penso que la clau del cas no està en els diners pagats o no. El que cal saber és si el testimoni del jove narrador és consistent i suporta una contrastació dels fets. Si ho fa, si l’horror que descriu està acreditat, ¿ha de ser castigat amb ser silenciat per la filiació del seu pare? Com que a la meva balança particular l’interès informatiu sol ser el pes més important, jo no hauria liquidat el documental, com a mínim amb els arguments que de moment ha ofert la BBC (que ha promès investigar el cas més a fons). Un avís a l’inici de la peça hauria aportat la informació necessària perquè cada espectador pogués jutjar. L’excés de zel torna a situar els mitjans públics britànics en una situació incòmoda.