Londres amplia el seu ‘soft power’

LondresLa Gran Bretanya del Brexit busca alhora obrir-se a fronteres més llunyanes. I al mateix temps que el Regne Unit debat si els ciutadans comunitaris han de dur un document d’identitat que els identifiqui -no hi ha hagut mai res de semblant per als britànics- per mantenir-los comptabilitzats, Londres ha anunciat un impuls del seu soft power més prestigiós: el World Service de la BBC, el servei d’informació de ràdio exterior que pràcticament es pot escoltar des d’arreu del món, tant per ona curta com per internet. L’objectiu, aconseguir més audiències a l’Àfrica, l’Àsia, el món àrab i Rússia a través de l’emissió d’informatius i programes en onze noves llengües.

El director general de la corporació, Tony Hall, tot just ha esbossat l’expansió més gran del servei en setanta anys. A partir de l’any vinent es començarà a augmentar el nombre de noves llengües fins a arribar, progressivament, a les 40. Ara emet en 29. Es vol capgirar així una tendència declinant des del final de la Segona Guerra Mundial, quan el BBC World Service emetia en 45 idiomes diferents. “L’emissora de ràdio del món”, l’eslògan que la promoció interna de la cadena repeteix contínuament, aspira a esdevenir una veritable raó de ser. La intenció és que quan es compleixi el centenari del World Service, l’any 2022, tingui 500 milions d’oients. Ara en té 348.

Paradoxalment, el mateix govern de David Cameron que fa sis anys va començar una guerra soterrada contra l’ens públic, congelant la llicència que paguen les llars per finançar les múltiples activitats de la corporació i retirant l’aportació que el ministeri d’Exteriors feia directament per mantenir el World Service, el va dotar l’any passat de gairebé 300 milions d’euros més per donar-hi un impuls. La situació política global no ha sigut aliena al moviment.

La BBC s’enfronta a un canvi de modelEl professor de periodisme Abdullahi Abubakar, de la City University de Londres, assegura en declaracions a l’ARA que els nous plans de la corporació evoquen actituds dels anys de la Guerra Freda. L’enemic, però, ja no és un de sol: “En els últims quatre anys, la BBC ha reduït un 16% el seu finançament, un fet sense precedents. Les retallades van obligar a tancar molts dels idiomes en què retransmetia el World Service, cosa que va empetitir l’oferta de ràdio i va fer acomiadar un significatiu nombre de treballadors. Això succeïa al mateix temps que competidors com CCTV, de la Xina, Al-Jazira, de Qatar, i RT, de Rússia, ampliaven la seva oferta”.

L’inici de les vaques magres al World Service coincidia també amb l’expansió de l’Estat Islàmic, amb la conquesta de territoris a l’Iraq i Síria i l’establiment de l’autoanomenat califat. I deu dies després dels atemptats de París del novembre de l’any passat, l’aleshores primer ministre britànic, David Cameron, va publicar els plans de defensa estratègica i de revisió de la seguretat nacional en què es descrivia la necessitat d’implantar tant el hard power com el soft power. La propaganda sempre ha sigut clau, per bé que queda per saber si en temps de xarxes socials l’impacte diplomàtic de mitjans tradicionals és el mateix que podia tenir fa dues, tres o quatre dècades.

Informatiu per a Corea del Nord

Amb tot, la propaganda és una cosa que no lliga gens amb l’essència de la BBC, que té com a bandera fonamental fer un periodisme independent. Ho comentava la setmana passada al Financial Times el director del World Service, Fran Unsworth. “Si el soft power és sobre com s’expressen els valors occidentals, la justícia i l’estat de dret, llavors el World Service és una expressió d’aquests valors. Però la nostra feina no és donar suport als objectius de la política exterior britànica”.

Sigui com sigui, en el nou pla de desenvolupament del servei exterior, l’exportació dels valors occidentals aconseguirà una fita molt destacable a Corea del Nord. Per primer cop, la BBC emetrà per al règim nord-coreà, tant en ona curta com en ona mitjana, un informatiu diari de trenta minuts a primera i última hora del dia. El programa no ha sigut aprovat per les autoritats de Pyongyang.

La manera com es faran les emissions en coreà per a Corea del Nord -a través de la ràdio convencional, no pas d’internet, molt més fàcilment censurable- és exemple de com s’haurien de dur a terme en altres llengües i per a altres territoris, encara que no estrictament per raons polítiques. Així, d’acord amb el professor Abubakar, “és fonamental que hi hagi una assignació de recursos intel·ligents i que, per exemple, el servei de pidgin, destinat a públics de Nigèria i altres països de l’Àfrica Occidental, sigui sobretot per a ràdio convencional i no per a internet, ja que el pidgin és essencialment una llengua oral”. L’altra raó és que en molts dels països i territoris a què es volen orientar els nous espais hi ha falta de subministrament elèctric i de connexió a internet amb banda ampla. “La ràdio resisteix millor que altres mitjans d’informació l’embat de les noves tecnologies”, conclou Abubakar. El World Service en pot ser la prova.

Més idiomes per adreçar-se al món

Les noves llengües en què parlarà la BBC són l’igbo (llengua oficial de Nigèria que també es parla a Guinea Equatorial), el pidgin (lingua franca de l’Àfrica Occidental), el ioruba (sud-oest de Nigèria, el Benín i Togo), l’afaan oromo (la parla del grup ètnic més gran d’Etiòpia), l’amhàric (oficial a Etiòpia), el tigrinya (Eritrea i Etiòpia), el gujarati (llengua local de l’estat indi de Gujarat, parlada també en part del subcontinent), el telegu (una de les més parlades de l’Índia), el marathi (de l’estat indi de Maharashtra, que inclou Bombai), el punjabi (un dels principals vehicles de comunicació al Pakistan i en nombroses parts de l’Índia) i el coreà, parlat tant al nord com al sud, per bé que al sud la llengua inclou molts préstecs de l’slang de la cultura pop i tota mena d’anglicismes.