El lloguer no hauria de ser una llosa, i que una ciutat expulsi els seus veïns originaris és un fracàs més. Desenes de milers de persones van clamar dissabte per aquesta injustícia en una manifestació que s’ha qualificat d’històrica. En canvi, una repassada a les portades del quiosc de diumenge evidencia que La Vanguardia, El Periódico i l’ARA ho vam convertir en foto de portada. I tres dels quatre diaris de Madrid, que també es venen a Catalunya, van optar per no fer ni un trist esment del tema en primera pàgina. Només El País va incloure un mòdul petit, sense imatge. No cal dir-ho, si s’hagués tractat de l’enèsima i repetitiva marxa dominical per dir que Sánchez muy malamente, aleshores l’afer hauria aconseguit tots els centímetres quadrats disponibles, i encara uns quants més. Evidentment, un factor és el geogràfic: Catalunya només els interessa com a astringent amb el qual provocar la basca del seu lector i el rictus de repulsa. Aquest cal donar-lo ja per descomptat. Però, després, hi ha un altre element encara més trist: l’abandonament de les causes sorgides del sotabosc social. Són diaris tan engolits per la política (bé, pel politiqueig) que els plantes als morros una preocupació social de primer ordre i no l’ensumen, amb les seves pituïtàries embriagades d’eau de clavegueram judicielle.
![Manifestació pel dret a l'habitatge a Barcelona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5754 3836"%3E%3C/svg%3E)
La crisi de la premsa són les fake news, però encara més els diaris que han abandonat la gent en favor de les seves particulars campanyes partidistes. Sigui amb la DANA, amb la violència sexual o, ara, amb desenes de milers de persones angoixades per la incertesa de no saber si es podran pagar el sostre a mitjà termini. Donar veu als que no la tenen és un principi bàsic de l’ofici. I escoltar el carrer sobretot quan no és una manifestació mediatitzada.
