Alfonso Guerra ja és el nou Loquillo. El lector deu recordar com, en temps àlgids del Procés, al cantant del Clot l’entrevistaven aquí i allà. La conversa girava una estoneta al voltant de la música, per allò de cobrir l’expedient, però el titular acabava sent el mateix a tot arreu: independència caca. Ara la caverna ha trobat un nou filó en l’ínclit patró de los descamisaos –dues cases en propietat, un Audi i 60.000 euros al compte en deixar el Congrés–, que es prodigà a tot arreu amb el seu missatge vetust antisanchista. Guerra es presta a fer de socialista bo, sigui a la premsa o a El hormiguero (on Pedrerol va ser venut fa dies com a model de buen catalán). El Mundo parlava amb l'exvicepresident amb l’excusa de l’aniversari constitucional, i titulava: “Si això no amaina, anem camí del Carib”. De nou aquella mirada colonialista; la mateixa que parlava “d’un salvadoreny” a seques com a manera de menystenir el diplomàtic de carrera que vigilarà el compliment dels pactes de Sánchez. Com si el model espanyol i els seus cinc anys de poder judicial bloquejat, o el seu cap d’estat emèrit arraulit a Abu Dhabi, pogués anar traient gaire pit.
Mentrestant, El País diu que dos de cada tres espanyols donen suport a canviar la Constitució. Això sí, de seguida avisen que la reforma més avalada és la d’eliminar la preferència pel mascle en la successió de la Corona. Per a mi, la notícia és que només un 60% s’hi mostri a favor. Que un 40% avali, ni que sigui passivament, una pràctica masclista més pròpia del segle XVIII que del XXI mereixeria no sé si almenys un subtítol, però com a mínim una reflexió. En tot cas, l’enquesta està feta assumint que la Constitució només necessita xapa i pintura. És un plantejament similar al del CIS, que evita preguntar directament sobre el grau de satisfacció amb La Que Nos Dimos. No fos cas.
