Si ahir vam veure com la premsa va jugar un paper decisiu en l'escalada que es va coronar amb la massacre de Tulsa del 1921, avui toca examinar de quina manera va maniobrar per esborrar el seu miserable paper en aquesta història. El Tribune era el diari hegemònic, regentat per un editor obertament racista en el moment dels fets. No va ser fins al 1971 que la capçalera va tornar a parlar de la massacre que, mig segle enrere, havia assolat un dels barris més vibrants de la ciutat. Va intentar esborrar de la consciència col·lectiva un fet traumàtic. Com es veu, d'enemics de la memòria històrica no n'hi ha només en aquesta riba de l'Atlàntic. Més encara, en la còpia microfilmada del Tulsa Tribune del 31 de maig de 1921 hi falten dos articles: l'editorial inflamat que instigava al linxament d'un jove negre i l'article sobre la seva detenció. La notícia va ser trobada dècades després, quan va emergir un retall físic que algú havia guardat. De l'editorial només en queda el record d'aquells que el van llegir. Els testimonis –n'hi havia tres de vius, en el moment del centenari– han estat fonamentals per reconstruir la història.
Aquell 1971, el periodista blanc Ed Wheeler va escriure un article explicant la massacre als seus conciutadans, comissionat per la Cambra de Comerç. Però quan l'ens va veure el relat del reporter, va declinar publicar-lo. El director del The World va admetre que era una peça fascinant, però que el seu diari no la tocaria ni amb una perxa de cinc metres. Per sort, va trobar lloc a la revista Impact, comandada pel llegendari editor Don Ross.
Criminalització d'un grup, crides subtils a la violència contra aquest grup, manipulació i negació de la història, incapacitat d'admetre els errors de judici editorial... Per sort, són només coses del 1921, oi?
