El hormiguero d’Antena 3 destina dos dies a la setmana a fer una tertúlia d’actualitat en el tram final del programa. Ho fa amb col·laboradors fixos: Juan del Val, Cristina Pardo, Nuria Roca, Miguel Lago, Rubén Amón, María Dabán i Tamara Falcó es reparteixen entre els dos dies per opinar de les notícies del dia i altres curiositats virals.
Aquesta última setmana les negociacions del PSOE amb ERC i Junts han crispat la sensibilitat i la paciència del presentador i dels seus acòlits. Tot i que els laments fa dies que duren, dimarts van carregar amb vehemència contra el partit socialista per la imatge de la reunió a Brussel·les amb Puigdemont, on la fotografia enorme d’una urna del referèndum presidia la sala. “Perpetración de una humillación”, “Escándalo”, “La forma más extrema de humillarse y rebajarse”, “Sánchez ahora está meando sangre”, “Encima le llaman President”... van ser alguns dels planys per definir les negociacions amb els independentistes. Fins i tot es va donar la paradoxa que un d’ells, davant la polèmica sobre l’amnistia, va fer una petició molt clara a Pedro Sánchez: “¡Ponga las urnas y pregunte a los ciudadanos!” Com que el nivell d’amargor i menyspreu s’anava accentuant, Rubén Amón va intentar protegir-se de les crítiques: “Luego dirán que esta tertulia es el reflejo de un grupo de fachas que se rebela contra un gobierno progresista. Pero es que el escándalo es totalmente unánime”. Motos va reaccionar ràpidament al comentari. “Me rebelo absolutamente a esta mierda de no poder tener libertad de expresión a cambio de que no te digan una palabra”. La claca del públic es va activar de forma immediata. Dos dies més tard, dijous, queixant-se sobre l’evolució de les mateixes negociacions, Motos va afegir: “Llevo toda mi vida en los medios de comunicación y siento vergüenza de decir que soy español. Si me preguntan diré que soy europeo. Porque no quiero decir que soy español y que crean que es un lugar que hay presos políticos y que por lo tanto no es un sitio libre”. Altre cop els aplaudiments del públic s’activaven com si funcionessin amb un interruptor.
La lletania d’alguns famosos en mitjans de gran difusió i en programes de prime time gemegant perquè no tenen llibertat d’expressió és tendència. Motos hi té molta afició i és molt fàcil que, davant de qualsevol polèmica, protesti perquè sent coartats els seus drets per dir el que pensa.
Però hi ha un fenomen que crida l’atenció en aquestes tertúlies on reivindica la llibertat. Tots els col·laboradors expressen les seves opinions polítiques en el mateix sentit que Pablo Motos. Ningú divergeix. Tots estan d’acord. Es van alimentant els uns als altres d’arguments al servei d’una mateixa idea. Potser el presentador d’El hormiguero s’hauria de plantejar si això té alguna cosa a veure amb el concepte de llibertat que ell defensa, perquè més aviat sembla que és la del pensament únic.
