Dimecres la presentadora Toñi Moreno va fer un comentari de mal gust a una entrevistada en el seu programa de Canal Sur. Connectava amb una influencer nord-americana que viu a Andalusia i que parla de la cultura espanyola a les xarxes socials. Toñi Moreno, al veure-la en directe, la va notar diferent que a TikTok i li va engaltar que als vídeos semblava més prima. Va voler saber si eren els filtres o una altra cosa: “O son las lentejas con chorizo, que te has metido muchos platos”. Més tard, la influencer va penjar un vídeo a les xarxes socials lamentant la broma. Plorava perquè havia patit trastorns alimentaris i havia tingut dificultats en l’acceptació del seu cos, i aquell comentari groller li havia fet mal. Moreno s’hi va disculpar més tard, públicament i en privat.
L’endemà, Ana Rosa Quintana, a remolc de l’escàndol, hi va voler ficar cullerada des de Telecinco. Amb els tertulians, primer van discutir sobre la grassofòbia que havia patit l’actriu Selena Gomez després d’haver penjat unes fotografies en biquini. “Tampoco está tan mal!”, opinava El Cordobés des de la taula. I Ana Rosa ho va aprofitar per plantejar un altre punt de vista. “Vamos a ver la otra parte”, va dir, i va connectar amb Toñi Moreno com si la seva broma no fos grassofòbia. “¡Bueno, Toñi! ¡Es que ya no se puede decir nada!” Ana Rosa va acusar la influencer de victimista i va criticar-li el poc sentit de l’humor. Tot i la insistència de Toñi Moreno per admetre el seu error, el plantejament se li va tornar a girar en contra: “A la chica esta la invitas el próximo día a unas lentejas con chorizo”, reiterava Ana Rosa, que fins i tot va mostrar-se orgullosa de dir-li al seu nebot “que está como un trullo” quan té sobrepès.
Ana Rosa va caure en els errors habituals. Primer, de condescendència; després, de pensar que totes les persones escullen el seu pes voluntàriament i se senten bé amb el seu cos, ignorant els greus problemes físics i psicològics derivats de la pressió estètica. I, finalment, confonia les bromes fetes des dels vincles de confiança, on hi ha uns codis relacionals establerts, amb els comentaris que li pots fer a un desconegut. I més en un context professional. Tornava a posar el focus en el “ja no es pot dir res”, un lema que es justifica en la llibertat d’expressió però que es basa en el silenci de la víctima.
Però curiosament vam presenciar un fet més subtil: els nombrosos comentaris dels tertulians sobre els seus respectius cossos durant el debat. “Que guapa estás”, li va dir Toñi Moreno a Ana Rosa al saludar-la. “Tú sí que necesitas unas lentejas con chorizo”, li va dir Ana Rosa a Fran Blanco. “Ella es igual de bonita por dentro que por fuera”, li va dir Susana Díaz a Toñi Moreno. I va afegir: “Las dos hemos sido mamás de mayores, nos hemos quedado gorditas y nos hemos reído de nuestro físico”. Un festival de comentaris que delaten fins a quin punt l’aspecte físic i el pes s’han convertit, malauradament, en un àmbit recurrent en converses i en estratègies de recerca de complicitat. La prova de la importància que ha adquirit socialment el cos i la nostra imatge a l’hora de relacionar-nos.
