Llançament de pes, disc, javelina, martell i titular pel sí d'ERC

Imbuïts de l’esperit olímpic, avui m’imagino a alguns diaris la ganyota de fàstic perpètua com a mediocres llançadors de disc. De disc ratllat, en el seu cas. Ja li posen ganes i fúria, però en la fase de l’embranzida donen tantes i tantes voltes que el projectil surt tort i espetega a la xarxa, sense opció d’alçar el vol. La notícia del dia, esclar, és que els socialistes guanyen la Generalitat, gràcies a l’aval de les bases d’ERC. Que hi hagués una votació ja va fer saltar les costures democràtiques d’algun diari, com ara El Mundo, que titulava divendres “Els barons acorralen Sánchez i ERC vota avui fora de control”. Ai, aquest fora de control tan delator! Les coses, millor atadas y bien atadas, eh? Urnes sí, però només si abans has pogut amarrar el resultat. El titular d’aquest dissabte també és de javelina erràtica: “550 militants d’ERC imposen l’Espanya confederal de Sánchez”. És una torsió matemàtica cridanera, però que atempta contra el joc de majories parlamentàries. I en la mesura que creix la fragmentació, doncs calen més pactes, que per força donen moments d’oportunitat (i també de risc) a formacions minoritàries. L’alternativa és el partit únic, de corró, sigui aplanador o contusionador de caps. 

Mentrestant, a l’altra banda de l’estadi, El País intenta fer llançament de pes. Concretament, intenta desprendre’s del pes del Procés i obre portada amb l’enèsima iteració del mateix titular d’enterramorts: “El suport d’ERC a Illa obre un nou cicle polític a Catalunya”. Sí, novíssim. Com quan es va crear el tripartit, es va aprovar un nou Estatut i, bé, d’aquí plora la criatura. No m’oblido de la quarta disciplina, la del martell. És per a l’Abc: “La militància d’ERC dona suport a Sánchez i Illa per trencar la solidaritat fiscal entre espanyols”. Disparant clixés generadors d’odi. Pur periodisme indiferent a la fractura cranial.