Llàgrimes perquè Mèxic no convida el rei

La caverna ha agafat com un casus belli que la presidenta electa de Mèxic, Claudia Sheinbaum, no hagi convidat el rei al seu acte de presa de possessió. Com a protesta diplomàtica, Pedro Sánchez ha declinat anar-hi ell. Segons explica la mandatària, l’exclusió de Felip VI té a veure amb el seu silenci administratiu: Andrés Manuel López Obrador, el seu predecessor, li va enviar una carta amb motiu dels 200 anys d’independència en la qual li demanava una disculpa institucional pels greuges comesos durant l’etapa de virregnat. Encara ara esperen resposta. A partir d’aquí, els mecanismes de la premsa d’estat s’han activat. El Mundo diu que Mèxic "s’acarnissa" amb el rei i tergiversa la carta de Sheinbaum escrivint en portada que li exigien disculpes "per la conquesta d’Amèrica". Diu que "porta quasi 90 preses de possessió a l’esquena, cites en què el rei fa l’esforç de travessar l’Atlàntic per romandre amb prou feines unes hores al país que canvia de president". Qualsevol diria que travessa l’oceà nedant.

En tot cas, ¿quin és el problema d’admetre que hi va haver abusos, com passa en qualsevol conquesta? ¿D’on surt aquesta incapacitat patològica de les estructures d’estat de girar full realment i fer gestos de clausura, sigui amb ETA, Mèxic o la Guerra Civil? També és curiós com reaccionen els diaris de dretes a la plantada de Sánchez. La Razón l’aplaudeix (i l’editorialista deu haver patit com si s’empassés una bona glopada de chile habanero, havent-ho d’escriure). El Mundo, en canvi, el renya en primera pàgina dient que només "es limita" a no anar-hi. Què pretenien? Un boicot als natxos amb guacamole? Enviar-hi una divisió de l’exèrcit per iniciar la reconquesta? Sempre aquest orgull ferit, sempre aquests diaris amb el trauma del 98 tan viu encara.