Les llàgrimes de la Carme Puig Antich
Dimarts, a TV3, Nits sense ficció emetia Puig Antich. El llibre vermell, el documental que trobareu a la plataforma 3Cat com un doble episodi. Reconstrueix la detenció, l’empresonament i la condemna a mort de l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim de Franco el 1974. La revisió del cas se centra, sobretot, en les irregularitats del procés i aporta un document nou. Un informe que demostraria que a la sala de deliberacions del consell de guerra hi havia micròfons. El títol del documental fa referència a un àlbum enquadernat amb tapes vermelles que una de les germanes, la Carme, va fer copiar i relligar amb l’extens recull de premsa del que es va publicar al voltant d’en Salvador. El llibre adquireix, també en el relat televisiu, un valor simbòlic. La germana va triar el vermell pel color de la sang i, en certa manera, aquella recopilació de notícies servia per deixar constància dels fets d’una manera més tangible, per fer present el seu germà. El documental manté aquest esperit. Puig Antich. El llibre vermell comença a l’aeroport, rebent la Monique Puig, neboda del protagonista i filla del seu germà gran, en Joaquim. Torna dels Estats Units, on viu, per mirar de reconstruir i entendre la dimensió de la història del seu oncle. És un rol molt ben incorporat perquè serveix com a detonant de la narració i representa aquesta mirada llunyana per descobrir una història. És també qui pren el relleu del Joaquim en aquesta trobada familiar per parlar del protagonista absent. Les germanes Puig Antich esdevenen un quartet molt potent com a relatores. Tens quatre percepcions molt cohesionades, i això dona solidesa a la reconstrucció dels fets. La potència del grup femení (que en certa manera ha esdevingut emblema de resiliència) accentua l’absència dels germans que falten.
En el documental també hi participen les persones vinculades al procés judicial i la investigació del cas. I entre tots teixeixen un relat que té dos aspectes clau. D'una banda, la demostració de les irregularitats premeditades en el treball judicial i policial. De l'altra, es fa evident la impunitat del règim de Franco, les temeritats d’una dictadura cruel i barroera. Els testimonis també fan emergir el dolor i l’emoció que encara comporta la història i reviure els fets.
El documental té un final molt potent: Tomàs Gil, policia i fill del responsable de l’operatiu policial vinculat a Salvador, es trobarà amb les quatre germanes Puig Antich. Ell té el record domèstic d’aquella execució a través del seu pare. Individualment, assumeix un rol modest i simbòlic de reconeixement i reparació. Però, a més, porta a les germanes una peça del trencaclosques que els falta: un detall que va captar d’una conversa del seu pare sobre l’actitud d’en Salvador Puig Antich segons abans de ser executat al garrot vil. “Ho sento molt”, afegeix després d’explicar-ho. L’escena és dolorosa. La càmera ens mostra els rostres commoguts de les quatre germanes. L’Imma té una esgarrifança i la Carme es tapa la cara amb la mà i plora. Un final colpidor, perquè suposa reviure una atrocitat des de la sensibilitat i la dignitat i no des de la sordidesa. I serveix per demostrar el dany irreparable que provoca la desídia d’un país per reconèixer les barbaritats i mentides de la dictadura.