L’inaudit interès sobtat pel preu de la fruita a Andorra
BarcelonaLa llei electoral prohibeix que es publiquin sondejos als mitjans de comunicació els últims cinc dies previs a la votació, amb la (vana) pretensió que no s’influeixi en el sentit del vot a cop de demoscòpia més o menys creativa. Però feta la llei, feta la trampa. I la trampa, en aquest cas, són les enquestes que es publiquen en mitjans d’Andorra. El problema és el següent: ¿com referenciar aquestes dades en mitjans de dins d’Espanya sense que la Junta Electoral –que prohibeix fins i tot enllaçar-hi– salti i et clavi un calbot? És aquí on neix aquest inusitat interès per la fruita dolça dels mitjans.
La idea va sorgir de les xarxes. Circulaven missatges on, a cop d’iconeta, es detallava el preu per quilo d’algunes fruites, els colors de les quals coincidien sospitosament amb els colors corporatius dels principals partits. Així, quan apareix una maduixa i se’ns diu que el preu és de 22,2 euros el quilo i que hi ha una previsió de compra de 81 a 85 quilos, el lector sap perfectament que li estan dient les previsions del PSOE: 22,2% d’intenció de vot i de 81 a 85 escons. (Senyors de la Junta Electoral: m’he inventat les dades, estalviïn-se el burofax). Les taronges són Ciutadans; les albergínies (o el raïm negre), Podem, i l’aigua, el PP.
A partir d’aquí, diaris com 'El Mundo', El Confidencial o 'La Voz de Galicia' s’han agafat a l’argúcia i ofereixen peculiars cròniques amb frases com: “La caiguda del preu de l’aigua a Andorra és aprofitada per la taronja, el preu de la qual puja fins als 14,9 euros el quilo”. Alguns missatges donen pistes per entendre de què va tot plegat. Altres, no: són cròniques on només es parla d’albergínies i taronges. D’aquí a molts i molts anys, algú toparà amb aquestes pàgines i no entendrà res. La vida postmoderna té aquests cops de geni deliciosos.
