Límits a la propietat i transparència: Podem llança la seva proposta contra la “màquina del fang”

BarcelonaPedro Sánchez va emergir del seu polèmic recés de cinc dies assegurant que volia emprendre un procés de “regeneració democràtica” i que això incloïa posar fre al que considera abusos dels mitjans de comunicació. Però, més enllà de la declaració d’intencions, no va concretar cap mesura en concret. Ara, en canvi, el seu soci de govern pren la iniciativa i ha desplegat diverses propostes que busquen limitar el dany del que el president espanyol va qualificar de “màquina del fang” i que, molt previsiblement, toparan amb l’oposició d’una part significativa del sector, especialment la que és hostil a la coalició.

El moviment més formal és la presentació al Congrés d’una proposició de llei, entrada per la diputada lila Ione Belarra, segons la qual es vol obligar els propietaris i directius de mitjans de comunicació a fer públiques unes declaracions de béns i interessos, a l’estil de les que són obligatòries per als polítics electes. “La declaració haurà d’incorporar la participació en qualsevol tipus de societat, cotitzada o no, especificant la seva activitat econòmica. En cas de superar un 10% de la seva participació hauran, a més, de ressenyar si les esmentades empreses han contractat amb alguna administració pública i per quin import”, diu el redactat de la proposició, que busca augmentar la transparència en un àmbit paradoxalment opac. La llei –que tot just inicia el seu recorregut i negociació– és atrevida, ja que no només afecta els accionistes dels mitjans, sinó també els màxims responsables dels continguts.

A banda d’aquesta iniciativa, la secretària general de Podem ha anunciat també, en aquest cas en una entrevista a TVE, que estudia impulsar una altra proposició de llei amb l’ànim de lluitar contra la desinformació i que inclourà el concepte de “reparació”: és a dir, que els agreujats per una mentida informativa puguin comptar amb temps de compensació. “En tots aquests anys de lawfare, particularment contra la meva formació però també contra persones de la societat civil o contra els líders independentistes, l’objectiu moltes vegades dels procediments judicials no era tant pensar que es podria aconseguir una condemna com fer un exercici de desprestigi d’hores i hores de tertúlies, hores i hores de ràdio”, ha argumentat Belarra.

La diputada defensa que “els mateixos minuts, el mateix temps que s’ha dedicat a expandir aquella bola, aquelles fake news, es dediqui ara per reparar aquella informació i es doni de manera adequada”. La mesura està destinada a topar amb el debat –irresolt arreu del món– sobre qui determina què és una mentida.

Belarra ha defensat també que “la limitació en l’estructura de propietat és fonamental”. I al preguntar-li sobre com articularien topalls, la líder de Podem ha admès que els detalls són elaborats, però que preveu que “les empreses de sectors estratègics com la banca, les empreses elèctriques o els fons d’inversió no puguin posseir més d’un 10% dels mitjans de comunicació”. La membre de Podem ha criticat el PSOE per no abordar aquestes qüestions, però es mostra confiada en poder bastir un pacte d’esquerres que tiri aquestes iniciatives legislatives endavant.

Una altra línia de treball de l’agenda de Podem és acostar-se a l’anomenada regla dels tres terços per al panorama audiovisual: un terç de l’espai per als mitjans públics, un terç per als privats i un terç per als comunitaris. Això comportaria una dotació més gran per a la radiotelevisió de l’Estat i, també, ajuts a aquests mitjans anomenats del tercer sector, ja que les despeses per mantenir-los són alts i els ingressos acostumen a ser insuficients. A Espanya, vora el 85% de tota la inversió publicitària televisiva es queda en només dues empreses: Atresmedia i Mediaset.