Els líders del Procés han de muntar una merceria?

Reveladora peça de portada a l’Abc: “L’independentisme recol·loca els líders del Procés”. Explica l’article que “partits polítics, fundacions i institucions” donen aixopluc als protagonistes de l’1-O “tot i estar fugits de la justícia o haver passat per la presó”. És d’una lògica diabòlica. Si algú ha complert la seva condemna –i ja no entrem a valorar la naturalesa i justícia de la pena imposada–, per què no hauria de poder exercir en llibertat en el seu àmbit d’expertesa? Potser haurien de muntar una merceria? A més, les presumptes recol·locacions són de pa sucat amb oli. De Quim Forn es diu que és vocal d’Òmnium i consultor jurídic a MediaPro. De Meritxell Serret explica que està “allunyada dels focus mediàtics, però vinculada a ERC”. I de Dolors Bassa, que està jubilada però manté la militància amb els republicans. De Jordi Turull es recorda la seva condició de secretari general de Junts, la qual cosa no se sap ben bé quina indignació hauria de despertar.

El que és interessant és que l’article constata que, a la banda mal dita constitucionalista, cap dels líders d’aquell moment “segueixen en primera línia política o, directament, l’han abandonat”, i esmenta Miquel Iceta, Inés Arrimadas, Joan Coscubiela, Xavier García Albiol i Alícia Sánchez-Camacho. Si ser alcalde de Badalona no és primera línia política... O si ser ambaixador delegat permanent d'Espanya a la Unesco no compta com a recol·locació... Un cop més, la caverna demana la humiliació dels líders del Procés més enllà de la seva pena judicial i atia la indignació del lector. Volen que la vergonya els sobrevisqui, com al protagonista d'El Procés, però no de Catalunya sinó de Kafka. No en tenen prou amb haver-los condemnat, els volen també humiliats i repudiats. O, perquè s’entengui millor, els volen captius i desarmats.