Letícia i el glamur de la perillosa dieta macrobiòtica
BarcelonaEl diari 'La Nueva España' dedica un article a la mal anomenada dieta macrobiòtica, i explica que Letícia n'és una practicant. La considera "una alimentació equilibrada, en la qual hi ha proteïna, hidrats de carboni, fibra i aliments que aporten vitamines i minerals". I, en la seva defensa, arriba a escriure bajanades com: "Els grans executius, quan tenen una reunió important i necessiten estar concentrats, estan durant quatre dies només amb arròs integral i miso, perquè et centra i et dona energia".
La realitat té bastants més clarobscurs. Començant pel fet que hi ha registrades diverses morts de persones que van assolir l'estadi màxim macrobiòtic, que consisteix a alimentar-se només a partir d'arròs integral. Però, fins i tot sense jugar-se la vida per una desnutrició galopant en la seva versió més extrema, hi ha perill de patir una deshidratació o d'acusar deficiència de proteïnes, de vitamina B12, de calci... L'Associació Americana de Medecina va condemnar obertament el mètode el 1971: "Constitueix un problema de salut pública important i és perillós per als seus practicants".
Cap d'aquests perills queda reflectit a l'article de 'La Nueva España'. Si vols estar prima i fibrada, menja macrobiòtic, és el missatge latent. És hora que els mitjans assumim la responsabilitat de desacreditar les dietes fraudulentes. La macrobiòtica, per exemple, promet avantatges en la lluita contra el càncer que la ciència no ha pogut demostrar. I això pot resultar letal: el biògraf de Steve Jobs suggeria que el creador d'Apple va accelerar el seu final renunciant a la medicació que necessitava en favor de menjar "arrels i vegetals". El primer pas que hauríem de fer els periodistes és no seguir-los el joc, quan les anomenem "dietes miraculoses". Cal deixar clar –ja des del titular– si són perjudicials.
