Les dones reals de Leticia Dolera arriben a Movistar+

BarcelonaQuè passa quan la vida no respon a les expectatives projectades? Aquesta és la pregunta que es planteja Leticia Dolera en la seva primera sèrie, Vida perfecta, la comèdia generacional que s’estrena divendres a Movistar+ amb la qual la barcelonina reflexiona sobre els dubtes vitals d’ella i del seu entorn. Dolera, que ha creat, dirigit i protagonitzat la ficció, explora el contrast entre aspiracions i realitat a través de tres personatges femenins entre la trentena i la quarantena que no acaben d’estar satisfetes amb la seva existència.

A Vida perfect a -inicialment es titulava Déjate llevar però es va canviar per seguir la línia del seu nom per al mercat internacional, Perfect life - les tres protagonistes parteixen de moments molt diferents. La controladora María (Dolera) es queda desubicada quan la seva parella la planta a pocs minuts de firmar una hipoteca. La seva germana Esther (Aixa Villagrán) tampoc acaba de trobar el seu lloc, però per altres motius: a punt d’arribar als 40, és l’eterna aspirant a artista, una pintora que no aconsegueix vendre cap quadre. En canvi, la Cris (Celia Freijeiro), amiga de totes dues, sembla tenir-ho tot de cara: és el prototip de superdona, mare i excel·lent professional. Darrere la façana de perfecció s’hi amaga una dona insatisfeta que es pren la pastilla anticonceptiva d’amagat del seu marit perquè no s’atreveix a dir-li que no vol tenir més fills i que comença a explorar la seva sexualitat amb homes que coneix a través d’una aplicació.

Més enllà de la polèmica

Tot i les turbulències que va viure el rodatge de Vida perfecta arran de la decisió de no comptar amb Aina Clotet -en el moment de començar la filmació estava embarassada i la producció va considerar que físicament no podia encarnar la Cris-, la sèrie ha començat amb bon peu el seu camí comercial. Vida perfecta vaguanyar el premi a la millor ficció i a la millor interpretació - ex aequo per a les tres actrius- al festival Canneseries i el grup francés M6 n’ha comprat els drets per emetre-la al país gal.

A Vida perfecta Dolera, que ha compartit les tasques de direcció amb Elena Martín i Ginesta Guindal, hi ha bolcat totes les seves inquietuds. “Amb els personatges podia parlar de totes les preguntes que em faig, que tenen a veure amb el fet de madurar, de trobar el teu lloc a la vida, i de com creixem amb una idea molt intel·lectual del que és una família, tenir fills, parella, èxit i fracàs”, assegura la directora i actriu, que ha escrit el guió a quatre mans amb Manuel Burque, que a la sèrie també fa un petit paper.

Amb un to realista i naturalista, que busca seguir el camí de dramèdies com Girls o Catastrophe, la sèrie segueix les tres protagonistes en el seu intent de desviar-se del rumb que tenien marcat. “La Cris ha complert punt per punt el que ens diuen que hem de fer per ser felices i triomfar. Però de sobte s’adona que no està bé i es planteja el perquè”, explica Freijeiro, que assenyala que un dels debats que proposa la sèrie és el de fins a quina edat la societat permet a una persona començar de zero.

Una de les claus de la sèrie és la química entre els tres personatges femenins, que aconsegueix traspassar la pantalla. “En això ha sigut molt important el que emana la líder d’un projecte, i des del començament treballar amb la Leti ha sigut deixar-nos anar”, explica Villagrán, que recorda que el muntador de la sèrie els deia que semblaven amigues de veritat. “Nosaltres mateixes ens plantejàvem moltes de les preguntes que li fem a l’audiència, i amb això hem establert uns vincles increïbles”, assegura Freijeiro.

La sexualitat, la maternitat, les aspiracions professionals però també el món de la discapacitat es colen a Vida perfecta. Enric Auquer hi interpreta el Gari, un noi amb discapacitat que tindrà un paper fonamental en el canvi de vida de la María. Dolera, que ja havia tractat col·lateralment la diversitat funcional en la seva primera pel·lícula, Requisitos para ser una persona normal, aprofundeix aquí en el desig i el dret a la paternitat de les persones amb discapacitat. “Em va sorprendre com viuen el sexe, com viuen les relacions amb els seus pares, com lluiten per la seva autonomia i, sobretot, la mirada”, explica Enric Auquer, que per treballar el seu paper va voler conèixer de primera mà els problemes que es trobaven persones com el Gari. L’actor, que assegura que la sèrie en cap cas vol ser alliçonadora, defineix el seu personatge com un ésser “absolutament entranyable”. “Has de tenir molts problemes per no empatitzar amb ell”, afirma.

Enric Auquer, un talent català a l’alça

Nascut a Rupià fa 31 anys, Enric Auquer està en plena explosió professional. A banda de la seva sensible interpretació del Gari, l’actor català, format en el teatre i que ha aparegut a Com si fos ahir o Ebre, el bressol de la batalla, ha cridat l’atenció pel paper de Kike, el fill d’un narcotraficant gallec, a la pel·lícula Quien a hierro mata, un treball que asseguren que li pot valer la nominació al Goya a millor actor revelació. “Sí que a vegades estic a la dutxa i em sorprenc pensant en un discurs d’agraïment. Però de seguida penso: «Què collons fas, imbècil!» Prefereixo concentrar les meves energies en altres coses”, confessa rient Auquer, que aviat estrenarà La línia invisible (Movistar+), la sèrie de Mariano Barroso sobre els orígens d’ETA.